De Re Militari

«De re militari» respon a una expressió llatina que significa «de la cosa militar», que ha estat escollida al llarg de la història per donar nom a diverses obres literàries.

Llibres

És el títol del més cèlebre tractat de tàctica i estratègia d'Occident fins al segle xviii, que va ser escrit per Flavi Renat Vegeci a finals de la dècada de 380^[1] i el títol complet és Epitome Rei Militaris.

Cap 1462, Roberto Valturio dona el nom De Re militari a un altre tractat militar.^[2] L'original es conserva a la Biblioteca Vaticana. Hi ha una traducció disponible en anglès de tot el llibre, i una altra edició en llatí apareguda el 1535 que conté il·lustracions.

També és el nom d'un capítol de l'obra de Thomas More Utopia, escrita el 1516.

El 1519 o 1520, Nicolau Maquiavel va anomenar a la seva sèrie de discursos amb aquest nom al recopilar-los i editar-los, encara que després els canviaria el nom per L'art de la guerra.

Posteriorment, el capità Diego de Salazar va compondre un altre volum amb el mateix títol cap a l'any 1535. N'hi ha una còpia a l'Arxiu General de Simancas, a Valladolid, Espanya.^[3]

Referències

↑ Allmand, Christopher. The De Re Militari of Vegetius (en anglès). Allmand, 2011, p.1. ISBN Allmand.
↑ Cuneo, Pia F. Artful Armies, Beautiful Battles: Art and Warfare in Early Modern Europe. BRILL, 2002, p.15. ISBN 90-04-11588-9.
↑ Diego de Salazar. Tratado de Re Militari: hecho a manera de Diálogo. Velpin, 1590 [Consulta: 8 gener 2013].

Bibliografia

Christopher Allmand, The 'De Re Military' of Vegetius. The Reception, Transmission and Legacy of a Roman Text in the Middle Ages". Cambridge: UP, 2011. ISBN 978-1-107-00027-8. (A preview can be sean in Google Books:
Charles, Michael B. Vegetius in Context. Establishing the Date of the Epitoma Rei Militaris. Historia, Einzelschriften 194. Stuttgart, 2007.
Rogers, Clifford J. «The Vegetian 'Science of Warfare' in the Middle Ages». Journal of Medieval Military History, 1, 2003, pàg. 1–19.
Jahns, Max. Geschiche der Kriegswissenschaften. Vol. 2. pp. 109–125.
Richardot, Phillipe. Végèce et la culture militaire au Moyen Âge (Ve-XVe síecles). Paris, 1998.
Shrader, Charles R. "The Influence of Vegetius' De re militari." Military Affair
Bachrach, Bernard S. "A 'Lying Legacy' Revisited. The Abels-Morillo Defense of Discontinuity." Journal of Medieval Military History 5 (2007). 153 ff.
Barnes, T.D. «The Date of Vegetius». Phoenix. Phoenix, Vol. 33, No. 3, 33, 3, Autumn, 1979, pàg. 254–257. DOI: 10.2307/1087436. JSTOR: 1087436. First page no charge.
Ebert, Friedrich Adolf. Allgemeines Bibliographisches Lexikon: Zweiter Band M-Z. Leipzig: F.A. Brockhaus, 1830, p. 1013–1014. Google Books.
Madden, Sir Frederic; Henry Shaw. Illuminated Ornaments selected from Manuscripts and Early Printed Books from the Sixth to the Seventeenth Centuries. London: William Pickering, 1833, p. 13–14. Google Books.
Teuffel, Wilhelm Sigismund; Schwabe, Ludwig (editor); Warr, Charles Winter (translator). History of Roman Literature: V. II The Imperial Period. London: G. Bell & Sons, 1892, p. Article 432 pages 400–404. Google Books.

Enllaços externs

Associació professional De Re Militari , dedicada a l'estudi de la història militar medieval.

[1] Allmand, Christopher. The De Re Militari of Vegetius (en anglès). Allmand, 2011, p.1. ISBN Allmand.

[2] Cuneo, Pia F. Artful Armies, Beautiful Battles: Art and Warfare in Early Modern Europe. BRILL, 2002, p.15. ISBN 90-04-11588-9.

[Salazar1590-3] Diego de Salazar. Tratado de Re Militari: hecho a manera de Diálogo. Velpin, 1590 [Consulta: 8 gener 2013].

[1]

[2]

[3]