Vés al contingut

De todos modos Juan te llamas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDe todos modos Juan te llamas
Fitxa
DireccióMarcela Fernández Violante Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJorge Dorantes
Antonio G. Rubio
Carlos Gonzales Morantes
GuióMarcela Fernández Violante i Mitl Valdéz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArturo de la Rosa
MuntatgeGiovanni Korporaal Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDirección de Difusión Cultural de la UNAM
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema històric Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0072850 FilmAffinity: 325134 Letterboxd: anyway-juan-is-your-name TMDB.org: 303936 Modifica el valor a Wikidata

De todos modos Juan te llamas és una pel·lícula mexicana dirigida per Marcela Fernández Violante

Sinopsi

[modifica]

El moviment cristero, conegut com la guerra religiosa, desenvolupat a l'Occident de Mèxic entre 1926 i 1929. Les seves causes, els seus esdeveniments i el comportament dels principals personatges d'aquest episodi, que il·lustra la dinàmica social d'aquesta època[1]

Argument

[modifica]

En 1926 esclata la "Guerra Cristera"", conflicte entre el Clergat i l'Estat mexicà que durarà tres anys, i el qual acabés quan el govern i l'Església arribin a un acord. El general Guajardo, encarregat de fer complir les disposicions del govern en la zona rural, ordena l'empresonament dels sacerdots i la repressió de la gent després de la seva esposa, Beatriz, és assassinada a l'interior d'un temple. Arran de la repressió i l'empresonament, sacerdots i pagesos s'aixequen en armes. Mentrestant, el general Guajardo s'ha d'encarregar de l'educació dels seus fills, Andrés, Gabriel i Armada, qui s'involucraran en les diferents tendències polítiques que van donant-se pel país. Al mateix temps comença la campanya electoral de dos candidats a la presidència, els qui seran assassinats per deixar-li el camí net al general Álvaro Obregón per a reelegir-se.[2] GGuajaro s'adona que per a mantenir la posició privilegiada i de poder que té haurà d'aliar-se amb els interessos que tenen els nord-americans perquè s'acabi la Guerra Cristera; això ocasiona que el seu nebot, el coronel Bonilla, l'enfronti pel seu oportunisme i després sigui assassinat per ordres del general.

Producció

[modifica]

La filmació va començar el 21 de novembre de 1974, va durar quatre setmanes, a Tulancingo, i en l'Ex Convent Agustí San Miguel Arcàngel de Acatlán de l'estat d'Hidalgo. Va tenir un cost de 600 mil pesos i va ser estrenada el 23 de desembre de 1976 al cinema París.[3]

Repartiment

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]

Premis Ariel

Categoria Persona Resultat
Millor Pel·lícula Nominada
Més ben Director Marcela Fernández Violante Nominada
Millor Actriu Rocío Brambila Guanyadora
Millor Actriu Patricia Aspíllaga Nominada
Millor Actor Jorge Russek Guanyador
Millor Actor Juan Ferrara Nominat
Millor Guió Cinematogràfic Marcela Fernández Violante
Adrián Palomeque
Mitl Valdez
Nominats
Millor Argument Original Marcela Fernández Violante
Adrián Palomeque
Mitl Valdez
Nominats
Millor Edició Marcelino Aupart Nominat
Millor Música Mili Bermejo Nominada
Millor Ambientació Marcela Fernández Violante Nominada

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ficha de filmes nacionales». Centro de Documentación e Información, Expediente A-01200 [Consulta: 14 febrer 2015].
  2. «De todos modos Juan te llamas». Publicidad de periódico [Consulta: 14 febrer 2015].
  3. Historia documental del cine mexicano. 27, p. 96 [Consulta: 14 febrer 2015]. 

Bibliografia

[modifica]
  • De todos modos Juan te llamas Expediente A-01200 del acervo del centro de documentación de la Cineteca Nacional. México, D.F.

Enllaços externs

[modifica]