Declaració unilateral d'independència

Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat^[1] malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.

Exemples destacats

Any	Estat declarat	Estat originari	Reconeixement internacional	Notes
1776	Estats Units d'Amèrica	Imperi Britànic	Si
1777	Vermont	Imperi Britànic	Si
1816	Províncies Unides del Riu de la Plata	Espanya	Si	Desmembrament de l'estat entre la Confederació Argentina, l'Uruguai i Bolivia. Reconeixement de la independència argentina al 1859.
1821	Grècia	Imperi Otomà	Si	Victòria grega al 1832.
1830	Bèlgica	Regne Unit dels Països Baixos	Si	La Conferència de Londres de 1930 ratifica i defensa la seva independència.
1898	Primera República filipina	Espanya	Si	Tot i derrotar els espanyols, després del Tractat de París passen a estar ocupats pels nord-americans fins al 1946.
1903	Panamà	Colòmbia	Si
1912	Albània	Imperi Otomà	Si
1916	República Irlandesa	Regne Unit	Si
1922	Egipte	Regne Unit	Si
1931	Jiangxi	Xina	Parcial	El Partit Comunista Xinès la va dissoldre el 1937 en el marc del Segon Front Unit amb el Kuomintang, tot i mantenir el control de facto.
1945	Indonèsia	Països Baixos	Si
1960	Katanga	República Democràtica del Congo	No	L'Operació de les Nacions Unides al Congo posa fi al 1963.
1965	Rhodesia	Regne Unit	Si	Aconsegueixen la independència al 1980 com a Zimbàbue.
1967	Anguilla	Regne Unit	No	Les tropes britàniques prenen el control al 1969.
1967	Biafra	Nigeria	No	Rendició de les forces de Biafra al 1970.
1971	Bangladesh	Pakistan	Si
1973	Guinea Bissau	Portugal	Si	Final del conflicte i independència efectiva el 1974.
1975	República de Cabinda	Angola	No
1975	Timor Oriental	Portugal	Si	Tot i que el territori inicialment va ser envaït i annexionat per Indonèsia, van aconseguir la independència el 2002.
1983	República Turca de Xipre del Nord	Xipre	Parcial	Independent de facto, amb l'únic reconeixement de Turquía.
1988	Palestina	Israel	Parcial	Tot i obtenir entorn del 75% del reconeixement d'estats membres de les Nacions Unides, el conflicte obert impedeix el lliure desenvolupament del nou estat.
1990	Namíbia	Sud-àfrica	Si
1990	Transnístria	Moldàvia	Parcial	Independent de facto.
1990	Karakalpakistan	Uzbekistan	No	Incorporat a l'Uzbekistan al 1993. Actualment República Autònoma.
1991	Somalilàndia	Somalia	Parcial	Control parcial del territori
1991	Croàcia	Iugoslàvia	Si	Final del conflicte al 1995.
1991	Eslovènia	Iugoslàvia	Si	Signatura de l'Acord de Brioni el mateix any.
1991	República Txetxena d'Itxkèria	Rússia	No	Va controlar de facto parts del territori, però amb la Segona guerra de Txetxènia es va posar fi al conflicte.
1991	República d'Artsakh	Azerbaidjan	Parcial	Independent de facto fins a la invasió d'Azerbaidjan de 2023.
1991	Ossètia del Sud	Geòrgia	Parcial	Independent de facto, reconeguda per 5 estats.
1992	Bòsnia i Hercegovina	Iugoslàvia	Si	Es realitzen els Acords de Dayton el 1995.
1999	Abkhazia	Geòrgia	Parcial	Independent de facto, reconeguda per 5 estats.
2008	Kosovo	Sèrbia	Parcial	Només la meitat (53.9%) dels estats membres de les Nacions Unides han reconegut la independència de Kosovo.^[2]
2014	República de Crimea	Ucraïna	En disputa	Rússia es va annexionar Crimea al 2014. Territori en disputa en el marc de la Invasió d'Ucraïna.
2014	República Popular de Donetsk República Popular de Luhansk	Ucraïna	En disputa	Després de la Guerra al Donbàs i la Invasió d'Ucraïna, els territoris van ser annexionats per Rússia al 2022. El conflicte encara és obert.
2017	Catalunya	Espanya	No	Declaració suspesa, executant-se l'article 155 de la Constitució espanyola.^[3]

Aspectes legals

El Tribunal Internacional de Justícia va declarar el 2010, en relació amb la Independència de Kosovo, que les declaracions unilaterals d'independència no són il·legals sota la legislació internacional.^[4]

Referències

↑ Douglas George Anglin. Zambian Crisis Behaviour: Confronting Rhodesia's Unilateral Declaration of Independence, 1965-1966. McGill-Queens, 1994.
↑ «Lista e Njohjeve» (en anglès americà). [Consulta: 19 juliol 2024].
↑ «Puigdemont suspende la independencia para contribuir al diálogo», 10-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 19 juliol 2024].
↑ «Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence in Respect of Kosovo». Icj-cij.org. Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 22 febrer 2019].

Vegeu també

[1] Douglas George Anglin. Zambian Crisis Behaviour: Confronting Rhodesia's Unilateral Declaration of Independence, 1965-1966. McGill-Queens, 1994.

[2] «Lista e Njohjeve» (en anglès americà). [Consulta: 19 juliol 2024].

[3] «Puigdemont suspende la independencia para contribuir al diálogo», 10-10-2017. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 19 juliol 2024].

[International_Court_of_Justice-4] «Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence in Respect of Kosovo». Icj-cij.org. Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 22 febrer 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]