Esfinx grossa de la vinya

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Esfinx grossa de la vinya
Deilephila elpenor
	;
Dades
Hoste	Impatiens, Epilobi, espunyidella, Calla palustris, Convolvulus, Galium uliginosum, Galium boreale, Galium spurium, Impatiens noli-tangere, vinya, Galium palustre, Enotera, Circaea lutetiana, Galium mollugo, Impatiens parviflora, Epilobium hirsutum, Parthenocissus, Clarkia i quallallet
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Sphingidae
Gènere	Deilephila
Espècie	Deilephila elpenor ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx elpenor Linnaeus, 1758; Chaerocampa elpenor (Linnaeus, 1758); Chaerocampa elpenor alboradiata Lambillion, 1913; Deilephila elpenor argentea Burrau, 1950; Chaerocampa elpenor cinerescens Newnham, 1900; Eumorpha elpenor clara Tutt, 1904; Pergesa elpenor daubi Niepelt, 1908; Pergesa elpenor distincta Meyer, 1969; Pergesa elpenor hades Rebel, 1910; Chaerocampa lewisii Butler, 1875;

L'esfinx grossa de la vinya (Deilephila elpenor)^[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) amb una distribució geogràfica molt àmplia, trobant-se des de Portugal fins a la Xina i el Japó, però no a Taiwan, incloent-hi els Països Catalans.^[2]^[3]

Característiques

Té un cos fort, amb tons suaus morats i rosats. L'envergadura és de 60-70 mm. Les ales anteriors tenen el mateix color morat que el cos i l'abdomen, amb estries nebuloses de color verd oliva. Les ales posteriors però, tenen una zona negra que contrasta amb els altres tons.^[2]

Història natural

A la zona del Mediterrani els adults apareixen entre la primavera i finals de setembre en dues generacions. Els adults volen al vespre tot xuclant el nèctar de les flors.^[2]

La femella pon els ous sota les fulles de les plantes que escull. Les erugues mengen les fulles de la matajaia (Epilobium hirsutum) i l'espunyidella (Galium spp). Si manquen aquestes, poden menjar fulles de la fúcsia i la salicària.^[2]

Les erugues totalment desenvolupades arriben a fer 7,5 cm de llarg. Són grises i tenen unes taques grans sobre la pell que semblen ulls. Quan se sent amenaçada, l'eruga es posiciona de manera tal que la projecció del cos recorda al cap d'una serp. Sembla que aquesta postura agressiva pot ser efectiva per a espantar ocells.^[2]

Espècies relacionades

Petit borinot morat, molt similar però de menors dimensions.

Referències

↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r juny 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Deilephila elpenor elpenor». [Consulta: 14 desembre 2021].
↑ Bestmann, H. J.; Erler, J.; Garbe, W.; Kern, F.; Martischonok, V.; Schäfer, D.; Vostrowsky, O.; Wasserthal, L. T. «Pheromone components of the female elephant hawk-moth, Deilephila elpenor, and the silver-striped hawk-moth, Hippotion celerio». Experientia, 48, 6, 1992, pàg. 610–613. DOI: 10.1007/BF01920249.

[1] «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r juny 2024].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Deilephila elpenor elpenor». [Consulta: 14 desembre 2021].

[:1-3] Bestmann, H. J.; Erler, J.; Garbe, W.; Kern, F.; Martischonok, V.; Schäfer, D.; Vostrowsky, O.; Wasserthal, L. T. «Pheromone components of the female elephant hawk-moth, Deilephila elpenor, and the silver-striped hawk-moth, Hippotion celerio». Experientia, 48, 6, 1992, pàg. 610–613. DOI: 10.1007/BF01920249.

[1]

[2]

[3]