Vés al contingut

Dejan Petković

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDejan Petković
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Majdanpek (Sèrbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada177 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes71 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, comentarista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaRepública Federal Socialista de Iugoslàvia
Sèrbia i Montenegro
República Federal de Iugoslàvia
Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1988–1992 FK Radnicki Nis 53(34)
1992–1995 Estrella Roja 132(38)
1995–1997 Reial Madrid CF 5(0)
1996–1996→ cessió:  Sevilla FC 8(1)
1997–1997→ cessió:  Racing de Santander 8(1)
1997–1999 EC Vitória 29(16)
1999–1999 Venezia FC 13(1)
2000–2001 CR Flamengo 44(18)
2002–2003 CR Vasco da Gama 19(2)
2003–2003 Shanghai Shenhua 22(7)
2004–2004 CR Vasco da Gama 36(18)
2004–2005 Al-Ittihad FC 0(0)
2005–2006 Fluminense FC 39(11)
2007–2007 Santos FC 21(1)
2007–2007 Goiás EC 2(0)
2008–2008 Atlético Mineiro 27(4)
2009–2011 CR Flamengo 53(13)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1995–1998   Sèrbia-Montenegro 6(1)
Premis
Lloc webpetkovic10.com Modifica el valor a Wikidata
BDFutbol: 559 Modifica el valor a Wikidata

Dejan Petkovic (Majdanpek, 10 de setembre de 1972) és un exfutbolista serbi, que jugava de davanter.

Trajectòria

[modifica]

Va iniciar la seua carrera el 1988 a les files del Radnički Niš,[1] sent el jugador més jove en disputar un partit de la primera divisió iugoslava.[2][3] El 1991, va fitxar per l'Estrella Roja de Belgrad. A l'equip capitalí hi va militar fins al 1995, i hi va guanyar dues lligues.

El 1995 signa amb el Reial Madrid, però no aconsegueix fer-se un lloc a l'equip blanc, sent cedit primer al Sevilla FC i després al Racing de Santander. De nou al Reial Madrid, va cridar l'atenció de la lliga brasilera quan els blancs feren una gira en aquell país amb el seu equip B.[3]

D'aquest torneig fitxa el 1997 per l'Esporte Clube Vitoria, amb qui va tenir un paper destacat.[4] Va guanyar dos campionats de Bahía i la Copa Nordeste. El 1999 deixava el Vitoria, i després d'una breu estada al Venecia italià,[5] s'incorpora al Flamengo. Ací es va alçar amb dos campionats de Rio de Janeiro i la Copa dels Campions, gràcies als seus gols de falta directa. El 2002 milita a un altre gran del país, el Vasco da Gama, on va quallar una bona actuació, marcant fins a 20 gols en dos anys. A més a més, va rebre la 'Bola da Prata, que reconeixia els seus mèrits.

El 2004 marxa a Al Ittihad saudita, per retornar al Brasil un any després, aquesta vegada a les files del Fluminense. Va ser de nou una peça fonamental del seu equip, i va rebre una segona 'Bola da Prata. A més a més, té l'honor d'haver marcat el gol número 1.000 del Flu en el campionat brasiler. Posteriorment, va jugar en altres equips menors del Brasil, com el Santos o l'Atlético Mineiro.

Selecció

[modifica]

Va debutar amb Iugoslàvia el 1995, però no va tenir continuïtat fins després del Mundial de França. Va ser convocat en un partit contra Brasil al setembre de 1998. Com el serbi jugava al Vitoria i l'encontre es jugava a São Luís, va desplaçar-se en el mateix vol que la selecció canarinha.[3]

Tornà a jugar en un altre amistós contra el Brasil,[6] i el seu últim partit amb la selecció fou el 1999, en amistosos contra les Illes Canàries i Catalunya.[7][8] Tot i jugar grans partits al Brasil, no va ser convocat de nou, segons els seleccionadors i la federació, per què no el podien veure si estava a Sud-amèrica. Això va enrarir les relacions amb el jugador, fins al punt que es va parlar de nacionalitzar-se brasiler i jugar amb aquesta samarreta al desaparèixer la selecció del seu país (el 2003 fou reconvertida en Sèrbia i Montenegro).[9]

Va haver un cert moviment per portar-lo al Mundial 2006, però finalment no ha estat convocat amb la selecció sèrbia.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Aleksandar Nikolić «Prvo sam potrčao za loptom pa prohodao». Blic, 03-01-2010 [Consulta: 27 octubre 2017].
  2. ↑ "A boa vida dos gringos", Placar núm.. 1239, setembre 2002, Editora Abril, pp. 48–49.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 "Petkovício", Rafael Maranhão, Placar núm.. 1289, desembre 2005, Editora Abril, pp. 62–67.
  4. ↑ "500 Times do Brasil", Placar núm.. 1263-A, octubre 2003, Editora Abril, pp. 20
  5. ↑ «La Nuova Serie A» [The new serie A]. Calcio 2000 (en italià) (Action Group S.r.l.). 1999-08-22: 63. 
  6. ↑ Dejan Petković – um carioca raro (December 2009). Revista ESPN n. 2. Ed Spring, pp. 20–21
  7. ↑ «El once de Boskov iguala en Tenerife» (en castellà), 22-12-1999. [Consulta: 5 juny 2019].
  8. ↑ «Catalunya está en forma» (en castellà), 24-12-1999. [Consulta: 5 juny 2019].
  9. ↑ "Pátria amada, Brasil", Flávia Ribeiro, Placar núm.. 1274, setembre 2004, Editora Abril, pp. 50–53.
  10. ↑ «Petković fica de fora da convocação de Sérvia e Montenegro» (en portuguès), 24-02-2006. [Consulta: 5 juny 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dejan Petković
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dejan_Petković&oldid=32601393»