Vés al contingut

Deliciosamente amoral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDeliciosamente amoral

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJulio Porter Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJulio Porter i César Tiempo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Milena
FotografiaMario Pagés
VestuariHorace Lannes Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTachis Films
Cinematográfica Landini
DistribuïdorL.B.
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0194798 FilmAffinity: 738118 Letterboxd: deliciosamente-amoral Allmovie: v159198 TMDB.org: 613337 Modifica el valor a Wikidata

Deliciosamente amoral és una pel·lícula argentina filmada en colors dirigida per Julio Porter segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb César Tiempo, estrenada el 27 de febrer de 1969 i protagonitzada per Libertad Leblanc, Guillermo Bredeston, Myriam de Urquijo i Rodolfo Onetto.

Sinopsi

[modifica]

Una dona que viu una doble vida sota l'empara de la seva mare busca aconseguir els seus propòsits sense importar-li els mitjans.[1]

Repartiment

[modifica]

Van col·laborar al film els següents intèrprets:[1]

Comentaris

[modifica]

Clarín va dir:

« «Porter aconsegueix un film d'intens acostament a la sensibilitat del públic que es mostra àmpliament receptiu a les alternatives del drama.»[1] »

La Nación va opinar:

« «L'adaptació cinematogràfica, per haver d'allunyar-se d'una acció dramàtica cenyida al text, va desplaçar cap a...Libertad Leblanc tot l'interès (visual) recurs no gaire lícit, però...recurs a la fi..»[1] »

Jaime Potenze va escriure a La Prensa:

« «Fóra interessant saber si un film que relata les aventures d'una prostituta el nuvi de la qual és retardat, el seu presumpte pare viu emborratxant-se, la seva mare administra les sortides de la seva filla amb homes generosos i madurs que l'ajuden, entre els quals es compta fins a un sotssecretari de ministeri, i on apareix una mòdica orgia, està dins d'aquest estil que es busca implantar per decret al cinema nacional.»[1] »

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 161. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

[modifica]