Delphinium nuttallianum
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ranunculales |
Família | Ranunculaceae |
Tribu | Delphinieae |
Gènere | Delphinium |
Espècie | Delphinium nuttallianum Pritz., 1843 |
Delphinium nuttallianum, l'esperó de cavaller de dos lòbuls o esperó de cavaller de Nuttall, és una planta herbàcia perenne i verinosa de la família de les ranunculàcies (Ranunculaceae), originària de l'oest d'Amèrica del Nord.
Descripció
[modifica]Sistema vegetatiu
[modifica]Aquesta planta només té una tija no ramificada, generalment de 10 a 50 cm d'alçada (però pot superar els 70 cm),[1][2] sovint vermellós a la base. Aquesta tija té poques fulles i es recol·lecta principalment cap al fons de la planta.
Les seves fulles fan 7,5 cm d'amplada de mitjana,[3] són molt arrodonides i dividides en 7 a 25 lòbuls estrets pedats, d'uns 6 o 7 mm d'amplada.[2]
Sistema reproductor
[modifica]La floració es produeix entre març i juny. A continuació, la tija desenvolupa un raïm bilateral de flors blaves o de color blau violaci, de vegades tendeixen a ser a malves.
Cada flor, de 2,5 cm de diàmetre de mitjana, té un calze format per 5 sèpals blaus, amb ratlles de color blau fosc, de forma ovalada. El sèpal més alt té un esperó cap enrere d’1,5-2,5 cm de llarg. La corol·la té 4 pètals de color blau, violaci o blanc, amb ratlles de color blau fosc, d'uns 5 mm de llargada.[3] Els dos pètals superiors formen un esperó, que produeix nèctar, allotjat a l'esperó format pel sèpal superior.[2] Els dos pètals inferiors tenen pèls blancs o més rarament grocs.[1]
Els fruits són fol·licles erectes, en grups de tres, de 0,7-2,2 cm de llarg.[1][2]
La fórmula cromosòmica és, en aquesta espècie, 2 n = 16.[1][2]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta planta creix en terrenys ben drenats, a clarianes de boscos de coníferes (especialment en associació amb Pinus contorta o Pinus ponderosa), a la vora dels rius o prats, o en zones desèrtiques (especialment en associació amb Artemisia tridentata).[4]
La seva àrea de distribució es troba a l’oest del continent nord-americà: s'estén des de la Colúmbia Britànica (Canadà) fins al nord de Califòrnia (Estats Units) i no s'estén cap a l'est de Colorado, Nebraska, Wyoming o Montana.[3]
Creix des del nivell del mar fins a superar els 3.000 m d'altitud.[4]
Paper ecològic
[modifica]Delphinium nuttallianum és una espècie tòxica per als herbívors i els humans.[3][5] La toxicitat es deu a diversos alcaloides, inclosa la delfinina i l'ajacina. Els símptomes de la intoxicació són una sensació d'ardor als llavis i a la boca, vòmits i diarrees intenses, espasmes i debilitat muscular, pols feble i paràlisi dels músculs respiratoris.[6]
El seu esperó nectari produeix nèctar, en particular per al benefici dels colibrís.[6]
Taxonomia
[modifica]Delphinium nuttallianum va ser descrita pel botànic alemany George August Pritzel i publicat pel seu compatriota Wilhelm Gerhard Walpers a Repertorium Botanices Systematicae. 1(4): 744, a l'any 1842.[7]
- Etimologia
Vegeu: Delphinium
nuttallianum: epítet en honor del botànic, ornitòleg, zoòleg i conservador anglès del Jardí Botànic de Harvard Thomas Nuttall (1786-1859).[8]
- Delphinastrum nelsonii (Greene) Nieuwl.
- Delphinium bicolor var. nelsonii (Greene) K.C. Davis
- Delphinium dumetorum Greene
- Delphinium helleri Rydb.
- Delphinium leonardii Rydb.
- Delphinium lineapetalum subsp. klickitatense Ewan
- Delphinium menziesii var. fulvum A. Nelson & J.F. Macbr.
- Delphinium menziesii var. pauciflorum Huth
- Delphinium menziesii var. utahense S. Watson
- Delphinium nelsonii subsp. utahense (S. Watson) Ewan
- Delphinium pauciflorum Nuttall in J. Torrey & A. Gray
- Delphinium pinetorum Tidestr.
- Delphinium sonnei Greene
- Delphinium venenosum A. Nelson[9]
- Varietats
El 1964, el zoòleg i botànic estatunidenc Charles Leo Hitchcock va descriure diverses subespècies:
- Delphinium nuttallianum var. fulvum
- Delphinium nuttallianum var. levicaule
- Delphinium nuttallianum var. lineapetalum
- Delphinium nuttallianum var. nuttallianum
- Delphinium nuttallianum var. pilosum
Aquestes varietats no es reconeixen generalment: Delphinium nuttallianum var. fulvum i Delphinium nuttallianum var. levicaule es considera sinònim de Delphinium nuttallianum, Delphinium nuttallianum var. lineapetalum que pertany a l'espècie Delphinium lineapetalum Ewan i Delphinium nuttallianum var. pilosum a l'espècie Delphinium bicolor.[10]
- Hibridació
Una hibridació és possible entre Delphinium nuttallianum i les espècies Delphinium andersonii, Delphinium depauperatum (Delphinium × Burke Greene), Delphinium distichum (Delphinium × diversicolor Rydberg), Delphinium nudicaule, i Delphinium polycladon.[1][2]
La Delphinium nuttallianum i l'home
[modifica]Els nadius americans d'Okanagan utilitzaven les flors per pintar de blau les fletxes i altres objectes petits.[11]
Els pètals o la flor són utilitzats pels indis Shuswap i Navajo com a decoració durant les cerimònies.[10][12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Delphinium nuttallianum Pritzel in Walpers» (en anglès). www.efloras.org. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «D. nuttallianum Pritz.» (en anglès). ucjeps.berkeley.edu. Regents of the University of California.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 MacMahon J.A. (1997) Deserts p 367, National Audubon Society Nature Guides, Knopf A.A. Inc, ISBN 0-394-73139-5
- ↑ 4,0 4,1 «Delphinium nuttallianum Walp.» (en anglès). www.calflora.org. Calflora, Berkeley Californie. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Nuttall's Larkspur» (en anglès). eNature.com. Shearwater Marketing Group. Arxivat de l'original el 2009-01-16. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Native Plant Information Network (NPIN). «Delphinium nuttallianum Pritz. ex Walp.» (en anglès). www.wildflower.org. Lady Bird Johnson Wildflower Center, 2007. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ «Delphinium nuttallianum». Tropicos.org Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «A noms botànics». calflora.net. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Sinònims de Delphinium nuttallianum». Tropicos.org Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ 10,0 10,1 Palmer, G. «Shuswap Indian Ethnobotany Syesis» p. 65, 1975. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ Turner N.J., Bouchard R. et Kennedy D.I.D. (1980) Ethnobotany of the Okanagan-Colville Indians of British Columbia and Washington, Victoria, British Columbia Provincial Museum (p. 119)
- ↑ Vestal P.A. (1952) The Ethnobotany of the Ramah Navaho, Papers of the Peabody Museum of American Archaeology and Ethnology 40(4):1-94 (p. 27)
Enllaços externs
[modifica]- Galeria fotogràfica de Delphinium nuttallianum a site Calphotos
- «Delphinium nuttallianum» (en anglès). www.efloras.org. Flora North America. [Consulta: 16 juny 2021].