Delrioïta

Delrioïta
Fórmula química	CaSr(V₂O₆)(OH)₂·3H₂O
Epònim	Andrés Manuel del Río Fernández
Localitat tipus	mina Jo Dandy, Vall de Paradox, Districte d'Uravan, Comtat de Montrose, Colorado, Estats Units
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.HG.35
Nickel-Strunz 9a ed.	4.HG.35
Dana	47.1.2.1
Heys	21.2.14
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,17Å; b = 7,08Å; c = 14,64Å; β = 102,29°
Color	groc-verd clar
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,783 nβ = 1,834 nγ = 1,866
Birefringència	δ = 0,083
Dispersió òptica	extrema
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1959
Símbol	Dl
Referències

La delrioïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor d'Andrés Manuel del Río Fernández (10 de novembre de 1764 - 23 de març de 1849), qui el 1801 va anunciar el descobriment d'un nou element, l'eritroni, que finalment acabaria sent l'element vanadi.

Característiques

La delrioïta és un òxid de fórmula química CaSr(V₂O₆)(OH)₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la delrioïta pertany a «04.HG: V[⁵⁺, ⁶⁺] vanadats. Òxids de V sense classificar» juntament amb els següents minerals: fervanita, huemulita, vanoxita, vanalita, simplotita, navajoïta, metadelrioïta, barnesita, hendersonita, grantsita, lenoblita i satpaevita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Jo Dandy, situada a la vall de Paradox, dins el comtat de Montrose de l'estat de Colorado (Estats Units). També ha estat descrita a la mina Blue Streak, dins el mateix comtat, així com al districte miner de Pahranagat, a l'estat nord-americà de Nevada. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.