Demografia d'Israel

Israel tenia una població de 7.624.600 segons el cens de 2010. El 78,1% són jueus, el 15,1% musulmans, el 2,1% cristians i l'1,6% drusos. Als territoris ocupats de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est, el 2001 la població era de 3,3 milions. Segons el Ministeri de l'Interior d'Israel hi ha 270.000 ciutadans israelians a les ciutats i als assentaments establerts a Cisjordània i uns altres 20.000 als Alts del Golan.

Història

El 1948, quan va néixer l'estat d'Israel, la població total era de 914.700 habitants (156.000 jueus). Entre el 1948 i el 1960 la població immigrant jueva va augmentar en 1,1 milions, procedents sobretot de l'èxode des dels països àrabs, com el Iemen (60.000), l'Iraq (140.000), Síria (35.000), el Líban (5.000), Tunísia (120.000), el Marroc (300.000), l'Iran (200.000) i Algèria (150.000). També va emigrar al nou estat la petita comunitat jueva d'Europa després de l'Holocaust (prop de 250.000 persones). D'altres moviments migratoris posteriors s'han produït després de la desintegració de la Unió Soviètica, quan molts jueus de Rússia, Ucraïna i Belarús varen decidir emigrar a Israel. I els moviments ja més moderns daten del 2001 quan molts jueus de l'Argentina van decidir emigrar a causa de la greu crisi econòmica.

Evolució de la població

Emigració

**Jueus dels països àrabs a Israel (1948-2002)^[1]**
País	Població jueva 1948	Emigrats a Israel	Població jueva 2002
Algèria	140.000	24.000	20
Egipte	66.000	37.000	50
Iraq	140.000	130.000	¿100?
Líban	5.000	4.000	70
Líbia	38.000	35.800	0
Marroc	285.000	266.300	3.500
Síria	35.000	8.500	120
Tunísia	130.000	52.000	1.500
Iemen i Aden	60.000	50.600	500
Total	899.000	608.200	5.860

Distribució actual

Avui dia la població està desigualment repartida pel territori. A la regió central i a la costa mediterrània hi ha més aglomeració de població, amb índexs superiors als 300 habitants per km². Al sud la mitjana no supera els 55 hab/km². S'estima una doble ocupació del territori: d'una banda les grans ciutats (Jerusalem, Tel-Aviv, Haifa, Beerxeba i Elat) i d'altra banda l'ocupació rural en forma de quibuts i de moixavs, poblacions agrícoles amb una forma d'explotació del terreny i de convivència comunal.

Llengües d'Israel

Israel té dues llengües oficials: l'hebreu i l'àrab, tot i que l'anglès també es fa servir a nivell oficial. L'hebreu fou ressuscitat a finals del segle xix després de gairebé 2000 anys de considerar-se com a llengua morta, i avui dia el parlen més de 3 milions d'israelians (gairebé la totalitat de jueus) com a llengua materna. L'àrab és parlat principalment pels àrabs i pels drusos i per la vella generació de jueus que van arribar de països àrabs.

Entre els altres idiomes que parlen els jueus nascuts fora d'Israel cal destacar-ne el rus per l'emigració des de Rússia, Ucraïna i Belarús, l'anglès pels immigrants arribats sobretot dels Estats Units, el francès (immigrants de França i Bèlgica), l'amhàric (d'Etiòpia), el castellà (Argentina, Uruguai, Costa Rica, Perú, Colòmbia, Espanya, Xile i Mèxic), el persa, el romanès (de Romania i Moldàvia), el georgià, l'hongarès, el polonès, l'ídix, el judeocastellà, l'armeni, l'arameu (del Kurdistan), el portuguès (del Brasil), l'hindi, el neerlandès, el serbi, el búlgar, el xinès (del Taiwan) i molts d'altres més minoritaris.

Principals ciutats

Jerusalem: 706.400 hab. (11% del total)
Tel-Aviv: 371.400 hab. (5,8% del total)
Haifa: 268.300 hab. (4,2% del total)
Rixon le-Tsiyyon: 217.400 hab. (3,4% del total)
Asdod: 196.900 hab. (3,1% del total)

Àrees metropolitanes

Tel-Aviv: 1.176.700 hab. (18,4% del total)
Jerusalem: 706.400 hab. (11% del total)
Haifa: 537.400 hab. (8,4% del total)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia d'Israel

↑ Culla, Joan B. La terra més disputada: el sionisme, Israel i el conflicte de Palestina (en castellà). Alianza Editorial S.A, 2005, p. 198. ISBN 84-206-4728-4 [Consulta: 15 novembre 2012]. Taula elaborada per l'autor a partir de l'Atles d'història jueva de Martin Gilbert; l'Histoire universelle des juifs, d'Élie Barnavi (ed.); L'exode oublié. Juifs des pays arabes, de Moïsé Rahmani, i L'exclusion des juifs des pays arabes, de Shmuel Trigano.

[1] Culla, Joan B. La terra més disputada: el sionisme, Israel i el conflicte de Palestina (en castellà). Alianza Editorial S.A, 2005, p. 198. ISBN 84-206-4728-4 [Consulta: 15 novembre 2012]. Taula elaborada per l'autor a partir de l'Atles d'història jueva de Martin Gilbert; l'Histoire universelle des juifs, d'Élie Barnavi (ed.); L'exode oublié. Juifs des pays arabes, de Moïsé Rahmani, i L'exclusion des juifs des pays arabes, de Shmuel Trigano.

[1]