Denari
  | |
| Territoris d'aplicació | |
|---|---|
antiga Roma ( - )
| |
| Taxa de canvi | 10 assos () 2 quinaris () 4 sestercis () 120 uncies ()
|
Denari (llatí: Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis). Es va encunyar cinc anys abans de la Primera Guerra Púnica, el 269 aC.
L'as de bronze, que gairebé no circulava, es va eliminar i se'l va substituït per aquesta moneda, el quinari (o mig denari) i el sesterci (un quart de denari). Un denari tenia al començament 4,55 grams d'argent però durant l'Imperi el seu pes era de 3,80 grams, que es va rebaixar a 3,10 grams, i progressivament es va encara abaixar més, arribant a fer-la de bronze i només banyada en argent (l'any 215 va ser substituït per l'anomenat denari antoninianus una vegada i mitja més gran, i suposadament de valor igual a dos denaris vells, en què un altre cop va descendir la proporció d'argent, passant a 1,45 grams; amb Trebonià Gal només tenia 0,60 grams d'argent. Cap a l'any 270 o 280 es van començar a emetre denaris de coure o de bronze argentat.[1][2]
Un denari era equivalent a una dracma, moneda que circulava a la part oriental de l'Imperi. A Catalunya se'n conserven alguns exemplars a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.21. ISBN 84-931438-3-9.
- ↑ Smith, William (ed.). «Denarius». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6 març 2023].
Vegeu també
[modifica]