Dendrímer
  | |
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
|---|---|
Un dendrímer és un compost químic constituït per macromolècules molt ramificades, formades per un nucli central, unes branques disposades de forma esfèrica constituïdes per la repetició d'un cert nombre de monòmers i uns grups funcionals terminals.
Emprant reaccions químiques successives d’addició de monòmers polifuncionals a partir d’un nucli central, el nombre de branques es pot fer créixer geomètricament, la qual cosa produeix un augment del grau de ramificació i dona lloc a una forma esfèrica. La introducció d'àtoms o ions de metalls en dendrímers d’estructura porosa ha permès obtenir catalitzadors metàl·lics en dissolució. La porositat del dendrímer triat influeix sobre la velocitat de reacció i limita l’acció catalítica a molècules d’una mida determinada. Els dendrímers comercials troben aplicació com a recobriments protectors de corrosió en la indústria de pintures i de vernissos i com a catalitzadors de reaccions diverses a escala industrial.[1]
El mot «dendrímer» fou encunyat el 1985 pel químic estatunidenc Donald A. Tomalia (1938) a partir dels mots grecs δέντρο dendro, que significa ‘arbre’, i de μέροσ meros, que vol dir ‘part’. Per tant, «dendrímer» etimològicament significa «com la part d'un arbre».[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Dendrímer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Caminade, A.M.; Majoral, J.P.. «Which Dendrimers to Attain to Desired Properties? Focus on Phosphorhydrazone Dendrimers». A: Ashok Kakkar. Dendrimers: a Themed Issue in Honor of Professor Donald A. Tomalia on the Occasion of His 80th Birthday. [Place of publication not identified]: MDPI, 2018, p. 3. ISBN 978-3-03897-378-2.
