Denisovita

Denisovita
Fórmula química	Ca₂(K,Na)Si₃O₈(F,OH)₂
Localitat tipus	mont Iukspor i Mount Eveslogchorr (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.HA.85
Nickel-Strunz 9a ed.	9.HA.85
Dana	65.2.1.7
Heys	14.6.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 30,92Å; b = 7,2Å; c = 18,27Å; β = 95°
Duresa (Mohs)	4 a 5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,567 nβ = 1,568 nγ = 1,576
Birefringència	δ = 0,009
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Nb, Mn, Mg, Sr, Ba, Li, Rb, P
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-031
Any d'aprovació	1984
Símbol	Dnv
Referències

La denisovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Alexander Petrovich Denisov (Александра Петровича Денисова) (6 de juny de 1918 - 31 de gener de 1972), geòleg de l'Institut Geològic, de la branca de Kola, de l'Acadèmia russa de les Ciències. Va ser un expert en l'ús dels raigs X per estudiar minerals.

Característiques

La denisovita és un silicat de fórmula química Ca₂(K,Na)Si₃O₈(F,OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982, i la primera publicació data del 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la denisovita pertany a «09.HA - Silicats sense classificar, amb alcalins i elements terra-alcalins» juntament amb els següents minerals: ertixiïta, kenyaïta, wawayandaïta, magbasita, afanasyevaïta, igumnovita, rudenkoïta, foshallasita, nagelschmidtita, caryocroïta, juanita, tacharanita, oyelita i tiettaïta.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir d'exemplars recollits en dues muntanyes del massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia): Eveslogtxorr i Iukspor. També ha estat descrita al massís de Murunskii, al camp d'Aldan (Sakhà, Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.