Departament de Chiquimula

Departament de Chiquimula

Tipus	departament de Guatemala
Localització
14° 47′ 58″ N, 89° 32′ 37″ O
Estat	Guatemala
Capital	Chiquimula (en)
Població humana
Població	415.063 (2018) (174,69 hab./km²)
Llengua utilitzada	Chortí, espanyol
Geografia
Superfície	2.376 km²
Altitud	424 m
Limita amb	departament de Santa Ana, sud departament de Jutiapa, sud-oest Departament d'Ocotepeque, est departament de Jalapa, oest departament de Zacapa, nord Copán, est
ISO 3166-2	GT-20
Lloc web	delemp.com…

El departament de Chiquimula està situat a l'orient de Guatemala. Limita al nord amb el departament de Zacapa; al sud amb la república del Salvador i el departament de Jutiapa; a l'est amb la República d'Hondures; i a l'oest amb els departaments de Jalapa i Zacapa. És conegut en l'àmbit guatemalenc com La Perla d'Orient. És un dels departaments amb millor Índex de Desenvolupament Humà, a més és el tercer departament de Guatemala a tenir un major percentatge de població econòmicament activa i és el departament amb major Producte Interior Brut i ocupa el segon lloc en els departaments amb millor PIB per capita.

Orografia

La serralada central prové de Jalapa, penetra per la part suf del departament, on forma contraforts de la Sierra del Merendón en eld límits de la República d'Hondures i d'El Salvador.

Encara dins del departament de Jalapa, en el municipi de San Luís Jilotepeque, el massís que es coneix localment com a muntanya de Pinula, descendeix pel seu costat Aquest a la vall regada pel riu Colima, que ja dins del departament de Chiquimula forma a una ampla vall al municipi de Ipala, que pel Sud té el volcà de Ipala.

El sistema muntanyenc que penetra des del departament de Zacapa descendeix als municipif de Camotán, Jocotán i Chiquimula. El massís muntanyenc és bastant irregular i els seus contraforts continuen dins dels municipis de Chiquimula, Jocotán, Camotán, Olopa, San Jacinto, San Juan Ermita i San José La Labrada. Cap al sud del departament, el sistema orogràfic forma també alguns altiplans de diverses altures dins dels municipis de Quezaltepeque, Esquipulas i Concepción las Minas que, amb els seus replegaments i precipicis, s'integren a la Serra del Merendón.

D'especial importància són els turons: Montecristo, que forma un Trifini amb Hondures i El Salvador, i el turó Brujo, que és fita amb El Salvador, tots dos dins de la Serra del Merendón.

Idioma

El chortí ha exercit gran influència en tot el departament des dels temps antics de mesoamèrica, perquè constitueix herència inequívoca del procés de civilització maia clàssics, per considerar-se a l'ètnia chortí, descendent directa d'aquesta.

En l'actualitat, l'idioma chortí encara s'utilitza com a mitjà de comunicació quotidià en els municipis d'Olopa, Camotán, Jocotán i una mica a Quezaltepeque. Chiquimula de la Sierra, com sempre va ser coneguda en temps colonials, va ser colonitzada pels espanyols i ha estat, històricament, punt de reunió amb les províncies d'Hondures i El Salvador, per la qual cosa l'idioma espanyol es parla oficialment i manté característiques pròpies de regió fronterera amb aquestes Repúbliques.

Municipis

Municipis del Departament de Chiquimula

Número	Municipi	Població	Extensió superficial	Densitat	IDH
1	Chiquimula	97.102	319 km²	304.39 hab/km²	0.704
2	Jocotán	59.314	148 km²	400.77 hab/km²	0.590
3	Esquipulas	57.882	532 km²	108.80 hab/km²	0.801
4	Camotán	53.452	232 km²	230.39 hab/km²	0.571
5	Quezaltepeque	27.232	236 km²	115.38 hab/km²	0.587
6	Olopa	25.111	156 km²	160.96 hab/km²	0.560
7	Ipala	20.099	228 km²	88.15 hab/km²	0.796
8	San Juan Ermita	13 658	92 km²	148.45 hab/km²	0.629
9	Concepción Las Minas	13 291	160 km²	83.06 hab/km²	0.815
10	San Jacinto	12.639	60 km²	215.60 hab/km²	0.663
11	San José la Arada	8.367	160 km²	52.29 hab/km²	0.703
Projecció (2013)

Enllaços externs

• Dsdes generals del departament de Chiquimula. Arxivat 2012-03-19 a Wayback Machine.
• Informes CENS 2002.
• Mapes de pobresa i desigualtat a Guatemala.
• Chiquimula, article al web De Guate.