Vés al contingut

Departament de Santander

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaDepartament de Santander
Tipusdepartament de Colòmbia Modifica el valor a Wikidata

HimneHimno de Santander (19 maig 1988) Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 6° 40′ N, 73° 27′ O / 6.67°N,73.45°O / 6.67; -73.45
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
CapitalBucaramanga Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.280.908 (2020) Modifica el valor a Wikidata (74,69 hab./km²)
Llengua utilitzadaYucuna
barí
Nonuya
Muinane
Central Tunebo (en) Tradueix
Western Tunebo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície30.537 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.230 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1857 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuoficina del governador de Santander Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiudepartmental assembly of Santander (en) Tradueix Circumscripció: 0, (Escó: 16) Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2CO-SAN Modifica el valor a Wikidata

Lloc websantander.gov.co Modifica el valor a Wikidata

Santander és un departament de Colòmbia, un dels originaris Estats Units de Colòmbia.

Història

[modifica]

El departament de Santander és una de les regions de Colòmbia amb més riquesa històrica. Quan hi van arribar els conquistadors espanyols, la regió estava habitada per diversos pobles, entre els quals destacaven els guane. El municipi més antic de Santander és Chipatá, fundat el 1537 per Gonzalo Jiménez de Quesada, que va sortir d'aquí per fundar, dos anys després, Bogotà, capital de Colòmbia. A Chipatá es va oficiar la primera missa de tot l'altiplà colombià. Després, els espanyols es van fondre amb els natius en una nova raça que amb el pas dels anys va ser protagonista de la Revolució dels Comuneros, origen de la independència nacional del domini espanyol. Els habitants de Santander han estat presents en tots els passatges històrics de Colòmbia. Amb la proclamació de la república van venir les lluites intestines colombianes, en què també va intervenir aquest departament. La indústria i el comerç han florit per èpoques. Avui dia, amb l'arribada de gent procedent de fora, els costums tradicionals de la població autòctona tendeixen a desaparèixer.

El president Mariano Ospina Rodríguez va sancionar el 13 de maig de 1857 la llei aprovada en el Congrés de Nova Granada per crear l'Estat Federal de Santander amb el territori jurisdiccional que fins llavors havien tingut les províncies de Pamplona i Socorros. El 15 de juny següent, aquest president va sancionar una altra llei que va crear cinc estats federals més. Va ser llavors quan es van afegir a l'estat de Santander els territoris del cantó de Vélez i els districtes d'Ocaña. Amb aquestes dues lleis va començar l'existència de Santander com una de les entitats politicoadministratives singulars de la nació colombiana. El 1862 es va convertir en estat sobirà, i el 1886, en departament, condició que conserva fins avui. La primera capital va ser Bucaramanga, per disposició de l'Assemblea Constituent reunida el 1857, però, el 1862, una altra assemblea va traslladar la capital a Socorros. No obstant, des del 1886, Bucaramanga va tornar a ser la capital del departament de Santander.

Des del 20 de juliol de 1910, les províncies de Pamplona, Cúcuta i Ocaña van integrar el departament de Norte de Santander, la capital del qual és Cúcuta, de manera que l'actual departament de Santander conserva les antigues jurisdiccions provincials de Vélez, Socorros, San Gil, García Rovira i Soto. La província de Barrancabermeja (Mares) es va conformar en l'últim quart del segle xx, després que la indústria petrolera va desenvolupar el Magdalena Mitjà de Santander. Al començament del segle xxi, els districtes dels rius Opón i Carare s'han desenvolupat i reclamen la seva condició provincial, que no és possible atorgar en un model legal però innovador d'organització territorial implementat per l'exgovernador Hugo Aguilar Naranjo, va rebre el caràcter de Nucli de Desenvolupament Provincial.

Les províncies són una relíquia identitària sense existència politicoadministrativa real, perquè no hi ha funcionaris provincials com en el segle xix (prefectes, governadors, cambres provincials), però la Constitució del 1991 va obrir la possibilitat de restaurar-les com a ens de planejament regional i concertació dels municipis.

Santander ha tingut en la seva història 33 presidents de l'estat i 65 governadors titulars, els 6 últims per elecció popular. Veure Governadors de Santander. Així mateix, en territori de Santander han nascut tres ciutadans que han ocupat la presidència del país: el general Custodio García Rovira el 1814, el coronel Manuel Serrano Uribe el 1816 i Aquileo Parra Gómez entre el 1868 i el 1870.

Províncies

[modifica]
Escut utilitzat fins al 2004

El departament està dividit en províncies:

Municipis

[modifica]
  1. Aguada
  2. Albania
  3. Aratoca
  4. Barbosa
  5. Barichara
  6. Barrancabermeja
  7. Betulia
  8. Bolívar
  9. Bucaramanga
  10. Cabrera
  11. California
  12. Capitanejo
  13. Carcasi
  14. Cepita
  15. Cerrito
  16. Charala
  17. Charta
  18. Chima
  19. Chipata
  20. Cimitarra
  21. Concepción
  22. Confines
  23. Contratación
  24. Coromoro
  25. Curiti
  26. El Cármen
  27. El Florián
  28. El Guacamayo
  29. El Peñon
  30. El Playón
  31. Encino
  32. Enciso
  33. Floridablanca
  34. Galan
  35. Gambita
  36. Girón
  37. Guaca
  38. Guadalupe
  39. Guapota
  40. Guavata
  41. Guepsa
  42. Hato
  43. Jesus María
  44. Jordan
  45. La Belleza
  46. Landazuri
  47. La Paz
  48. Lebrija
  49. Los Santos
  50. Macaravita
  51. Málaga
  52. Matanza
  53. Mogotes
  54. Molagavita
  55. Ocamonte
  56. Oiba
  57. Onzaga
  58. Palmar
  59. Palmas Socorro
  60. Paramo
  61. Piedecuesta
  62. Pinchote
  63. Puente Nacional
  64. Puerto Parra
  65. Puerto Wilches
  66. Rionegro
  67. Sabana de Torres
  68. San Andrés
  69. San Benito
  70. San Gil
  71. San Joaquín
  72. San Jose Miranda
  73. San Miguel
  74. Santa Bárbara
  75. Santa Helena del Opón
  76. San Vicente de Chucurí
  77. Simacota
  78. Socorro
  79. Suaita
  80. Sucre
  81. Surata
  82. Tona
  83. Valle San José
  84. Vélez
  85. Vetas
  86. Villanueva
  87. Zapatoca

Enllaços externs

[modifica]
  • Observatori de Salud Pública de Santander Arxivat 2011-05-09 a Wayback Machine. (castellà)