Vés al contingut

Derivòmetre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Derivòmetre d'un avió Douglas DC-6. Finnish Aviation Museum (Suomen Ilmailumuseo)

En la navegació aèria, un derivòmetre és un instrument òptic que permet mesurar la deriva[1] d'un avió respecte de la terra ferma.[2][3]

Necessitat

[modifica]

Un avió que vola està sotmès als efectes del vent. Quan aquest vent presenta una component lateral al rumb de l'aparell, ocasiona una deriva. Una desviació real respecte de terra no indicada pel compàs. Aquest efecte és similar a la deriva d'un vaixell quan navega. El resultat final és una posició real de l'aparell que pot estar molt allunyada de la posició estimada pel rumb (la direcció) i la velocitat.

Per a calcular una estima correcta cal mesurar la deriva amb certa precisió.

Descripció de l'instrument

[modifica]

Els derivòmetres reals poden adoptar disposicions molt diferents. Essencialment consisteixen en un telescopi muntat verticalment amb un objectiu dirigit cap a la parte inferior (per sota del fuselatge de l'avió) i un ocular en la cabina del pilot. El telescopi permet observar el terreny sobrevolat per la aeronau. L'instrument incorpora una retícula giratòria (que es pot fer girar 360 graus) i una graduació perifèrica.[4]

L'observador veu la imatge terrestre i la retícula. La mesura és vàlida quan les imatges terrestres es desplacen paral·lelament a la retícula. En aquest cas, la lectura de l'angle que marca la retícula indica l'angle de deriva.

Versions millorades

[modifica]

Hi ha versions de l'instrument equipades amb estabilitzadors giroscòpics.[5][6][7][8][9]

Versions simplificades

[modifica]

En avions antics (sense cabina tancada) i moderns que permetin l'observació directa del paisatge sobrevolat, hom pot prescindir del telescopi. El derivòmetre queda simplificat en un disc transparent giratori sobre un marc i marcat amb una graella de línies paral·leles i graduat en 360 graus.[10][11]

Videos

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 9 juny 2024].
  2. Enciclopèdia Catalana, S.A.. Gran diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia Catalana, 1998 (Diccionaris Enciclopèdia Catalana). ISBN 978-84-412-2790-3. 
  3. Ramón Franco; Julio Ruiz de Alda De Palos al Plata. Ministerio de Educación, 1976, p. 289–. ISBN 978-84-369-0475-8. 
  4. US Patent 2276284A
  5. Federico Beigbeder Atienza. Diccionario politécnico de las lenguas española e inglesa. Ediciones Díaz de Santos, 1997, p. 661–. ISBN 978-84-7978-299-3. 
  6. LtCol Leon E. Braxton USAF; CAPT Arthur H. Wagner USCG Birth of a Legend: The Bomber Mafia and the Y1b-17. Trafford Publishing, 27 gener 2012, p. 132–. ISBN 978-1-4669-0603-7. 
  7. United States. National Bureau of Standards. Miscellaneous Publication - National Bureau of Standards. The Bureau, 1934, p. 1236–. 
  8. John Lawrence Stewart. The Forbidden Diary: A B-24 Navigator Remembers. McGraw-Hill, 1998. ISBN 978-0-07-158187-5. 
  9. Peter H. Redpath; James M. Coburn Air Transport Navigation for Pilots and Navigators. Pitman publishing corporation, 1943. 
  10. Flying Magazine, setembre 1951, p. 52–. ISSN 00154806. 
  11. Flying Magazine, abril 1929, p. 31–. ISSN 00154806. 
  12. Video. WWII Drift Meters.