Desigualtat de Landau-Kolmogorov
En matemàtiques, la desigualtat de Landau-Kolmogorov, anomenada així pels matemàtics Edmund Landau i Andrey Kolmogorov, és la següent família de desigualtats d'interpolació entre diferents derivades d'una funció f definida en un subconjunt T dels nombres reals:[1]
En l'eix real
[modifica]Per a k = 1, n = 2, T=R la desigualtat va ser provada per primera vegada per Edmund Landau[2] amb la constant aguda C(2, 1, R) = 2. Després de les contribucions de Jacques Hadamard i Georgiy Shilov, Andrey Kolmogorov va trobar constants i arbitràries n, k:[3]
on an és la constant de Favard.
En el semieix
[modifica]Després del treball de Matorin et al, les funcions extremistes van ser trobades per Isaac Schoenberg,[4] tanmateix, encara es desconeixen formes explícites per a les constants agudes.
Generalitzacions
[modifica]Hi ha moltes generalitzacions, que són de la forma
Aquí les tres normes poden ser diferents entre elles (de L1 fins a L∞, amb p=q=r=∞ en el cas clàssic) i T pot ser l'eix real, semi-eix o un segment tancat.
La desigualtat de Kallman-Rota generalitza les desigualtats de Landau-Kolmogorov des de l'operador derivat fins a contraccions més generals en els espais de Banach.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Weisstein, E.W. «Landau-Kolmogorov Constants». MathWorld--A Wolfram Web Resource.
- ↑ Landau, E. «Ungleichungen für zweimal differenzierbare Funktionen». Proc. London Math. Soc., 13, 1913, pàg. 43–49. DOI: 10.1112/plms/s2-13.1.43.
- ↑ Kolmogorov, A. «On Inequalities Between the Upper Bounds of the Successive Derivatives of an Arbitrary Function on an Infinite Integral». Amer. Math. Soc. Transl., 1962, pàg. 233–243.
- ↑ Schoenberg, I.J. «The Elementary Case of Landau's Problem of Inequalities Between Derivatives.». Amer. Math. Monthly, 80, 1973, pàg. 121–158. DOI: 10.2307/2318373.
- ↑ Kallman, Robert R.; Rota, Gian-Carlo. Inequalities, II (Proc. Second Sympos., U.S. Air Force Acad., Colo., 1967). Nova York: Academic Press, 1970, p. 187–192. «On the inequality »