Dessale Berekhet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974  (49/50 anys)Eritrea |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Premis | |
| |
Dessale Berekhet Abraham (Eritrea, 1974, és un periodista i escriptor eritreu.[1][2]
Ha dedicat la seva vida professional al periodisme, a la literatura i a la promoció de les llengües tigre i tigrinya des de programes de ràdio i des de dos diaris independents, on tenia columnes d’opinió setmanals. Pel que fa al vessant més literari de la seva tasca, ha publicat dos llibres culturals i cinc històries per a nens.[1][2]
Com a periodista, ha convertit els seus textos en una arma de lluita contra la injustícia i la manca de democràcia imperant al seu país. L’any 2001 el règim del dictador Isaias Afwerki, amb un nou i contundent cop de força, va prohibir la premsa privada i la situació es va fer irrespirable per a qualsevol mitjà de comunicació que no fos totalment afí al règim. Dessale va fundar la revista en llengua tigre Takiyat, que tingué una vida breu, a conseqüència de la situació política. Va ser testimoni de l'empresonament i la persecució de molts dels seus amics i col·legues de professió, la qual cosa el va portar a exiliar-se a Uganda. Des de l'exili, conjuntament amb altres periodistes eritreus, impulsà dues publicacions on-lineː unitedheartz.com (2011) -que finalment, fou clausurat- i Unitedvoices Media Center (2013). Eren les seves armes per lluitar a favor de la democràcia i la llibertat d’expressió, amb l’objectiu d’aportar informació veraç i lliure al seu país.[3][1]
L’any 2013, juntament amb els seus compatriotes i col·legues de professió Ruth Zecarias Ghebre i Mebrahthu Teclesion Berhe, va ser guardonat amb el Premi Internacional de Premsa que atorga la CJFE (Canadian Journalists for Free Expression) pel seu compromís ferm amb un periodisme honest i lliure. Del 2012 al 2014 l'escriptor fou acollit a la ciutat noruega de Bø, que forma part de la Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi per a Escriptors Perseguits (ICORN), tal com Barcelona o Girona. El 2014 Berekhet va fundar el PEN Eritrea, juntament amb col·legues eritreus.[1][3][4]
L'any 2014 el PEN Català li atorgà el Premi Veu Lliure, un premi que cerca la defensa de la llibertat d’expressió d’escriptors i escriptores, i també d'aquells altres drets que són inherents a la llibertat d’expressió, com els drets lingüístics.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vadell i Vallbona, Pau «Dessale Berekhet, Vè Premi Veu Lliure del PEN Català». Núvol, 18-11-2014 [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Pons, Pere Antoni «Dessale Berekhet: “Si no pots moure’t, somiar o menjar, com pots pensar a expressar-te lliurement?”. Dessale Berekhet (Eritrea, 1974) és escriptor i periodista. Des del 2010, viu a l'exili, primer a Uganda i actualment a Noruega, acollit per la xarxa ICORN». Ara Balears, 22-11-2014 [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Dessale Berekhet, escriptor d'Eritrea». PEN Català. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ «Dessale Berekhet, journalist, writer». International Cities of Refuge Network (ICORN). Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Entrevista a Dessale Berekhet a ElDiario.es: “Me temo que tardaré 50 años en ver una Eritrea mejor"