Destil·leria Tortras
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Cera, 55 | |||
| ||||
.jpg)
La destil·leria Tortras és un edifici modernista situat al carrer de la Cera, 55 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
El 1901, el fabricant de licors anisats Antoni Tortras i Codina, establert al carrer dels Salvador, 22,[2][3] va adquirir a Maria dels Àngels Masó i Falp, vídua de Josep Bosch i Carbonell, i als seus fills, una part dels terrenys de la seva casa-fàbrica al carrer de la Cera, destruïda per un incendi el 1899.[4][5] El 1902, va demanar permís per a construir-hi una edifici de planta baixa i un pis, segons el projecte de l'arquitecte August Font i Carreras, que preveia dos cossos ben diferenciats, un destinat a habitatges, i l'altre a fàbrica i botiga de licors.[6][7] Tanmateix, diversos entrebancs administratius el feren desistir, i el 1903, va presentar un segon projecte del mateix autor que augmentava l'alçada en un pis, integrant ambdues funcions en el mateix edifici (actual núm. 55).[6][8] A la resta del solar (actual núm. 53), s'hi va aixecar una senzilla construcció destinada a Cinematógrafo.[6][9]
El 29 de juliol de 1909, la fàbrica va ser incendiada durant la Setmana Tràgica,[10] en la creença que s'hi havien amagat els religiosos de les veïnes Escoles Pies de Sant Antoni, cosa que va desmentir el propietari en una carta dirigida als diaris.[11][12] El 1910, Josep Tortras (probablement fill d'Antoni) va demanar permís per a fer-hi diverses reparacions.[13][14]
Recentment (2016), ha estat rehabilitat per l'arquitecte Juli Pérez-Català per a acollir-hi apartaments de luxe, convertint l'antiga nau en un jardí que conserva les bigues metàl·liques de gelosia originals.[15]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 1014.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1420.
- ↑ AHPB, notari Adrià Margarit, manual 1393/79, 23-3-1901.
- ↑ Gea Bullich, 2015, p. 23.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Permís a Antonio Tortras per construir una casa i un magatzem en un solar que poseeix al carrer de la Cera (51)». Q127 Foment 116/1902. AMCB.
- ↑ Gea Bullich, 2015, p. 30-32.
- ↑ Gea Bullich, 2015, p. 32-34.
- ↑ Gea Bullich, 2015, p. 34-35.
- ↑ Artigues, Caballé i Tatjer, 2013.
- ↑ La Correspondencia de España, 16-08-1909, p. 3.
- ↑ Gea Bullich, 2015, p. 13.
- ↑ «Cera 51. Denuncia contra José Tortras per construir sense permís un cobert per instal·lar un "cinematografo"». Q127 Foment 35/1910 bis. AMCB.
- ↑ Gea Bullich, 2015, p. 35-36.
- ↑ «Cera 53-55». Juli Pérez-Català Arquitectura, 2016.
Bibliografia[modifica]
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 19.
- Gea Bullich, Miquel. Estudi històric-arquitectònic de la finca del carrer de la Cera, 55. Actium SL, 2015.
- Pifarré Yáñez, Daniel. Els esgrafiats del modernisme a Barcelona, vol. III: obres i repertoris ornamentals. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 01-02-2016, p. 23-24.
Enllaços externs[modifica]
- «Destil·leria d'Antoni Tortras». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Fàbrica de Licors Tortras». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.