Deu mil milles al llarg del riu Groc
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Obra anònima |
Creació | segle XVII |
Col·lecció | Museu Metropolità d'Art (Manhattan) |
Catalogació | |
Número d'inventari | 2006.272a |
Deu mil milles al llarg del riu Groc (en idioma xinès:清 佚名 黃河 萬里 圖 圖), és una pintura xinesa en rotlle d'un artista no identificat. La pintura és del període de la dinastia Qing i es creu que es va crear entre 1690 i 1722. Il·lustra el sistema del riu Groc. Actualment, el treball és a la col·lecció del Museu Metropolità d'Art de Nova York, on el dibuix va ser comprat l'any 2006 amb l'ajut de WM Keck Foundation, The Dillon Fund i d'altres donants.[1] L'obra va ser realitzada durant el regnat de l'emperador Kangxi (regnat: 1662-1722).[1][2][3][4][5]
Confuci va descriure l'aigua com «girant al voltant de deu mil vegades però sempre anant cap a l'est, a la Xina la simetria de l'est i l'oest es trenca per forces tectòniques». Aquí presenta un impacte de la ciència geogràfica.[6]
Descripció del riu Grog
[modifica]El riu Groc és el segon riu més llarg de la Xina (després del riu Iang-Tsé) i el sisè més llarg del món, amb una longitud estimada de 5.464 quilòmetres.[7] En la història de la Xina hi ha registrat que el riu Groc ha canviat el seu curs disset vegades.Té l'origen en les muntanyes de Bayan Har, a la província de Qinghai, a la part occidental de la Xina, i el seu curs travessa nou províncies fins a desembocar al mar de Bohai. La conca del riu Groc té una extensió de 1.900 quilòmetres d'est a oest i una amplada de 1.100 quilòmetres de nord a sud. La superfície total de la conca és de 752.443 km².[8] La font del riu Groc es troba prop de l'extrem oriental de la prefectura autònoma tibetana de Yushu.[9] Les aigües provenen del desguàs dels llacs Gyaring i Ngoring, a la vora occidental de la prefectura autònoma tibetana de Golog o Guoluo, a les muntanyes Bayan Har, a la província de Qinghai, en l'extrem occidental de la Xina. A la conca del Zoige, al llarg del límit amb la província de Gansu, el riu Groc es dirigeix cap al nord-oest i després cap al nord-est abans de tornar cap al sud, creant el llaç d'Ordos (en xinès, 鄂尔多斯; en pinyin, Èěrduōsī), i després flueix generalment cap a l'est a través del nord de la Xina fins al golf de Bohai, drenant una conca de 752.443 km² que alimenta 140 milions de persones amb aigua potable i de regadiu.[10]
Galeria
[modifica]-
1
-
2
-
3
-
4
-
5
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Unidentified Artist | Ten Thousand Miles along the Yellow River | China | Qing dynasty (1644–1911) | The Met». [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «Met Museum Exhibition to Explore Uses of Landscape in the Chinese Visual Arts | The Tretyakov Gallery Magazine» (en anglès), 08-11-2017. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Cotter, Holland «Journeys: Mapping the Earth and Mind in Chinese Art - Art - Review» (en anglès). The New York Times, 13-04-2004 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «China Watch | Artistic Chinese landscapes explored at the Met». Arxivat de l'original el 2017-11-16. [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ «Art of Asia Acquired by North American Museums, 2006–2008». Archives of Asian Art, Volume 58, 2008, pp. 137-185, 2006.
- ↑ «Water Margin | Philip Ball» (en anglès). [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «Yellow River (Huang He) Delta, China, Asia». geol.lsu.edu.
- ↑ Liu Changming i Zhang Shifeng «Drying up of the yellow river: its impacts and counter-measures» (resum) (en anglès). Mitigation and Adaptation Strategies for Global Change, 7, 3, pàg. 203-214. DOI: 10.1023/A:1024408310869.[Enllaç no actiu]
- ↑ Chellaney, Brahma. Water: Asia's New Battleground (en anglès). Georgetown University Press, 2011, p. 139. ISBN 1589017986.
- ↑ New York Times Arxivat 2011-07-14 a Wayback Machine. (en anglès)