Vés al contingut

Deyda Hydara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDeyda Hydara
Biografia
Naixement9 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata
Barra, the Gambia (Gàmbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Kanifing District (Gàmbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorThe Point (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereApolític Modifica el valor a Wikidata
Premis

Deyda Hydara (Barra, the Gambia, 9 de juny de 1946 - Kanifing District, 16 de desembre de 2004) va ser un periodista gambià, cofundador i editor en cap de The Point, un important diari independent de Gàmbia. També va ser corresponsal tant de l'Agence France-Presse com de Reporters Sense Fronteres durant més de 30 anys. Hydara també va treballar com a presentador a Radio Syd durant els seus primers anys com a periodista independent.

Biografia

[modifica]

El 16 de desembre de 1991 Hydara va cofundar The Point juntament amb Pap Saine i Babucarr Gaye; Saine i Hydara eren amics des de la infància.[1] Gaye va dimitir quatre mesos després[2] i Hydara i Saine van dirigir el diari junts durant la dècada següent.[3]

Hydara era un defensor de la llibertat de premsa i un crític ferm del govern de l'aleshores president Yahya Jammeh. El 14 de desembre de 2004, Gàmbia va aprovar dues noves lleis de mitjans de comunicació: una establia penes de presó per difamació i sedició, i l'altra obligava als propietaris de diaris a comprar costoses llicències d'explotació i a convertir les seves seus en valors mobiliaris. Hydara va anunciar la seva intenció de desafiar aquestes lleis, però el 16 de desembre va ser assassinat per un pistoler a Banjul mentre tornava a casa des de la feina. Dos dels seus acompanyants també van resultar ferits. Al llarg dels anys, el govern de Gàmbia va ser objectiu de nombroses crítiques per la seva inoperància alhora de dur a terme una investigació sobre el crim i també per intimidar les veus crítiques. La família d'Hydara va presentar una demanda contra el govern per negligència, i un tribunal de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental va pronunciar-se a favor de la família el 2014,[4] atorgant-li 60.000 dòlars en danys i costes legals, malgrat que el govern encara no ha complert la sentència.[5] El despatx d'advocats nigerià, Aluko & Oyebode, va representar la família de Deyda Hydara i l'Oficina Regional d'Àfrica de la Federació Internacional de Periodistes (FIP-Àfrica) en la demanda contra el govern de Gàmbia.[6][7]

El 2009, el govern gambià va fer arrestar sis periodistes: Pap Saine, Ebrima Sawaneh, Sarata Jabbi-Dibba i Pa Modou Faal de The Point, Sam Saar, i Emil Touray de Foroyaa.[8] Nombroses ONG de drets humans van protestar contra les detencions i van demanar que es retiressin els càrrecs contra els periodistes. Amnistia Internacional va designar als sis presos de consciència i va exigir el seu alliberament immediat.[9] El Comitè per a la Protecció dels Periodistes també va fer campanya per l'alliberament de Saine,[10] com ho van fer l'Organització Mundial contra la Tortura,[11] la Federació Internacional pels Drets Humans,[12] el PEN Internacional,[13] el PEN American Center[14] i Front Line Defenders.[15] El 7 d'agost de 2009, els sis van ser condemnats a dos anys de presó, així com a una multa de 250.000 dalasis cadascun.[16] Tanmateix, Jammeh els va indultar al setembre, després d'una campanya de «pressions nacionals i internacionals».[10] Els indults es van emetre coincidint amb el Ramadà.[3]

El seu assassinat continua sense resoldre's, tot i que el maig de 2017, després que Adama Barrow substituís Yahya Jammeh com a president de Gàmbia, es van emetre ordres de detenció per a dos oficials de l'exèrcit com a principals sospitosos.[17] El tinent Malick Jatta, davant la Comissió de Veritat, Reconciliació i Reparacions en una audiència pública a Banjul el 22 de juliol de 2019, va declarar que Hydara va ser assassinat per ordre de Jammeh.[18]

A Deyda Hydara li van sobreviure la seva dona i els seus cinc fills.[19] Va ser guardonat pòstumament amb el PEN/Barbara Goldsmith Freedom to Write Award el 2005,[20] i el 2010 va guanyar el Hero of African Journalism Award de The African Editors' Forum, compartit amb el periodista desaparegut Ebrima Manneh.[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Valentin Ladstaetter and Laura Pannasch. «Interview with IPI World Press Freedom Hero Pap Saine». International Press Institute, 21-09-2010. Arxivat de l'original el December 30, 2012. [Consulta: 3 febrer 2012].
  2. ↑ «About the Point Newspaper». The Point. [Consulta: 5 febrer 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Pap Saine: World Press Freedom Hero». International Press Institute. Arxivat de l'original el October 16, 2011. [Consulta: 4 febrer 2012].
  4. ↑ «ECOWAS court rules Gambia failed to investigate journalist murder». Committee to Protect Journalists. Committee to Protect Journalists (June 10, 2014) [Consulta: 12 febrer 2015].
  5. ↑ «12 years on: No justice for murdered Gambian journalist Deyda Hydara». Media Foundation for West Africa, 16-12-2016. [Consulta: 14 desembre 2017].
  6. ↑ «Deyda Hydara Jr. and Others v. The Gambia». Open Society Foundations, 09-06-2014 [Consulta: 21 abril 2015].
  7. ↑ «ECOWAS court awards Hydara family US$50,000». The Point Newspaper (June 12, 2014) [Consulta: 12 febrer 2015].
  8. ↑ «Reporters Without Borders Posts Statement that Led to Two-Year Jail Terms for Six Journalists». Reporters Without Borders, 19-08-2009. Arxivat de l'original el January 13, 2013. [Consulta: 5 febrer 2012].
  9. ↑ «Gambia: Six Journalists Condemned to Two Years in Mile 2 Prison». Amnesty International, 07-08-2009. [Consulta: 4 febrer 2012].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Attacks on the Press 2009: Gambia». Committee to Protect Journalists, 16-02-2010. [Consulta: 3 febrer 2012].
  11. ↑ «The Gambia: Release of six trade union leaders and journalists». World Organization Against Torture, 11-09-2009. Arxivat de l'original el July 24, 2018. [Consulta: 3 febrer 2012].
  12. ↑ «GMB 001 / 0609 / OBS 088.1 Sentencing / Arbitrary detention». International Federation for Human Rights, 18-08-2010. [Consulta: 3 febrer 2012].
  13. ↑ «Gambia: Six journalists jailed for criticising President». International PEN, 10-08-2009. [Consulta: 3 febrer 2012].
  14. ↑ «PEN Appeal: Six Jouranlists [sic in the Gambia]». PEN American Center, 11-08-2009. Arxivat de l'original el September 5, 2012. [Consulta: 3 febrer 2012].
  15. ↑ «The Gambia: Arrest of seven journalists for fighting impunity and expressing press freedom concerns». Front Line Defenders, 18-06-2009. [Consulta: 3 febrer 2012].
  16. ↑ Chris Tryhorn «Six journalists jailed in Gambia». , 07-08-2009.
  17. ↑ «Ending Impunity: Court Issues Arrest Warrant for Suspects of Deyda Hydara's Murder». Media Foundation for West Africa, 19-05-2017. [Consulta: 14 desembre 2017].
  18. ↑ publisher. «AFEX calls for prosecution of Ex-President» (en anglès americà). Realnews Magazine, 24-07-2019. [Consulta: 29 juliol 2019].
  19. ↑ «PEN/Barbara Goldsmith». PEN American Center. Arxivat de l'original el October 21, 2012. [Consulta: 28 gener 2007].
  20. ↑ «Saudi Writer, Gambian Journalist Win Freedom to Write Awards». International Freedom of Expression Exchange, 06-04-2005. [Consulta: 3 febrer 2012].
  21. ↑ «Deyda Hydara, Chief Manneh get 'Hero of African Journalism Award'». Jollof News, 15-10-2010. Arxivat de l'original el December 3, 2010. [Consulta: 5 febrer 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Deyda_Hydara&oldid=34349248»