Vés al contingut

Bisbat de Basilea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diòcesi de Basilea)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Basilea
Dioecesis Basileensis
Imatge
La Catedral de Basilea
Tipusbisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 47° 12′ 44″ N, 7° 32′ 48″ E / 47.21222°N,7.54661°E / 47.21222; 7.54661
Suïssa Suïssa
bandera de Lió Basilea-Camp
bandera de Lió Cantó del Jura
Cantó de Solothurn Cantó de Solothurn
Cantó de Berna Cantó de Berna
Parròquies520
Població humana
Població3.390.055 (2018) Modifica el valor a Wikidata (269,37 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Depèn directament de la Santa Seu
Superfície12.585 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació740[1]
SegüentRoman Catholic Diocese of Basel e Lugano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSants Urs i Víctor
CatedralCatedral de Sants Urs i Víctor
Organització política
• BisbeFelix Gmür

Lloc webwww.bistum-basel.ch/


Escut
Mapa al segle XVI

El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792. La dissolució final de l'estat foi declarava el 1803 com a part de la secularització dels estats eclesiàstics d'Alemanya.

A més a més de la ciutat de Basilea i entorn, comprenia territoris dels actuals cantons suïssos de Landschaft, Jura, Solothurn i Berna, a més a més de territoris menors en porcions pròximes d'Alemanya del sud i de França oriental.

Història

[modifica]

La ciutat de Basel es convertia en seu episcopal vers el 740, continuant la diocesi existent al segle iv a Augusta Raurica. En 999 Rodolf III de Borgonya atorgava al bisbe de Basilea l'abadia de Moutier-Grandval, establint el bisbat com un estat feudal vassall de Borgonya, amb autoritat feudal al seu torn sobre diversos territoris. Després de la mort de Rodolf III el 1032, el vassallatge es convertia en immediatesa imperial, ascendint el bisbe de Basilea a l'estatus de príncep-bisbe, figurant com a Reichsfurst (príncep imperial) eclesiàstic de l'Sacre Imperi Romanogermànic.

El bisbat arribava al pic del seu poder a finals del segle xii i fins a l'inici del segle xiv. Durant el segle xiv, les dificultats financeres forçaven els bisbes de Basilea a vendre parts del seu territori. Durant el segle xv, un cert nombre de bisbes de Basilea van aconseguir èxits polítics i militars que els van permetre recobrar alguns dels territoris prèviament perduts. Basilea es començava a alinear amb la confederació helvètica com una "ciutat associada" (Zugewandter Ort).

Basel es convertia en el punt central de la cristiandat occidental durant el concili de Basilea (1431-1449), incloent l'elecció el 1439 d'Amadeu VIII de Savoia com antipapa Felix V. El 1459 el papa Pius II va dotar la Universitat de Basilea on personatges notables com Erasme de Rotterdam i Paracelsus van ensebyar anys més tard.

Després de la Reforma Imperial de 1495, el bisbat fou part del Cercle de Renània Superior dels Cercles Imperials. Al segle xvi la ciutat de Basilea i el seu territori circumdant accedia a la confederació suïssa (1501) com Cantó de Basilea. Aviat s'unia a la Reforma Suïssa (1528), forçant el bisbe a l'exili a Porrentruy. El govern dels Bisbes va quedar principalment limitat a l'oest dels antics territoris de Basilea, més o menys corresponents al Cantó modern del Jura.

El príncep-bisbe va perdre gran part dels seus territoris restants quan es va formar la República Rauraciana el 1792 (després convertida en el departament francès de Mont-Terrible el 1793); Schliengen fou l'únic domini que va conservar però el 1803 Schliengen fou secularitzat i integrat al marcgraviat de Baden en virtut de la Reichsdeputationshauptschluss, acabant l'estatus dels bisbes de Basilea com governants seculars.

El bisbat va conservar la jurisdicció eclesiàstica sense poder sobre la Diòcesi catòlica romana de Basilea que encara existeix.

Territoris

[modifica]

Al segle xvi el principat-bisbat de Basilea comprenia:

El Bisbat de Príncep havia tingut també els següents territoris, que foren perduts abans de 1527:

Llista de Bisbes de Basilea

[modifica]

Bisbes

[modifica]
Anys Nom
vers 346 Justinianus Rauricorum
vers 615 Ragnacharius
vers 740 Walaus
vers 751 Baldebert
?-805 Waldo
805–823 Hatto
823–835 Ulrich I
844–859 Wighard
859–860 Fredebert
vers 875 Adalwin
vers 892 Rudolf I
892–895 Iring
895–916 Adalbert I
vers 917 Landeolus
917–921 Wilhelm
vers 930 Wighard II
950–974 Rudolf II
vers 984 Gebizo von Altenburg

Prínceps-bisbes

[modifica]
Anys Nom
999–1025 Adalberó II
1021–1025 Rodolf III
1025 Adalbert III.
1025–1040 Ulric II
1040 Brunó ?
1041–1055 Teodoric
1055–1072 Berengar von Wetterau
1072–1105 Burcard d'Hasenburg, or of Hasenburg
1107–1122 Rudolf IV von Homburg
1122–1133 Berthold von Neuenburg
1133–1137 Adalbert IV von Froburg
1138–1164 Ortlieb von Froburg
1164–1179 Ludwig Garewart
1180 Hugo von Hasenburg
1180–1191 Heinrich I von Horburg
1192–1213 Leuthold I von Rotheln
1213–1215 Walther von Rotheln
1216–1238 Heinrich II von Thun
1238–1249 Leuthold II von Arburg
1250–1262 Berthold II von Pfirt
1262–1274 Heinrich III von Neuenburg-Erguel
1275–1286 Heinrich IV Knoderer
1286–1296 Peter I Reich von Reichenstein
1297–1306 Peter von Aspelt
1306–1309 Eudes de Granson
1309–1325 Gerhard von Wippingen
1325–1332 Hartung Munch
1332–1335 Jean I Arley
1335–1365 Johann II von Munsingen
1365–1382 Jean III de Vienne
1382–1391 Imer von Ramstein
?-1392-? Friedrich von Blankenheim
1393–1395 Konrad Munch von Landskron
1399–1418 Humbrecht von Neuenburg
1418–1423 Hartmann II von Munchenstein
1423–1436 Johann IV von Fleckenstein
1437–1451 Friedrich von der Pfalz
1451–1458 Arnold von Rothburg
1458–1478 Johann V von Venningen
1479–1502 Caspar von Mühlhausen
1502–1527 Christoph von Utenheim
1527–1533 Philippe von Gundelsheim
1554–1575 Melchior von Lichtenfels
1575–1608 Jakob Christoph Blarer von Wartensee
1608–1628 Wilhelm Rink von Baldenstein
1628–1646 Johann Heinrich von Ostheim
1646–1651 Beat Albrecht von Ramstein
1651–1656 Johann Franz von Schönau-Zell
1656–1693 Johann Konrad von Roggenbach
1693–1705 Wilhelm Jakob Rink von Baldenstein
1705–1737 Johann Konrad von Reinach-Hirtzbach
1737–1743 Jakob Sigismund von Reinach-Steinbrunn
1744–1762 Josef Wilhelm Rinck von Baldenstein
1762–1775 Simon Nikolaus Euseb von Montjoye-Hirsingen
1775–1782 Friedrich Ludwig Franz von Wangen zu Geroldseck
1782–1794 Franz Joseph Sigismund von Roggenbach
1794–1828 Franz Xaver von Neveu

Bisbes moderns

[modifica]
Anys Nom
1828–1854 Josef Anton Salzmann
1854–1862 Karl Arnold-Obrist
1863–1885 Eugen Lachat
1885–1888 Friedrich Fiala
1888–1906 Leonhard Haas
1906–1925 Jakob Stammler
1925–1936 Josephus Ambühl
1937–1967 Franziskus von Streng
1968–1982 Anton Hänggi
1982–1993 Otto Wüst
1994–1995 Hansjörg Vogel
1995-2010 Kurt Koch
Des de 2010 Felix Gmür

Referències

[modifica]
  1. Data informada per l'Anuari Pontifici.
  • Diccionari històric de Suïssa (francès)