Pius II

Pius II

(dècada del 1470, Palazzo Ducale (en) )
Nom original	(la) Pius PP. II
Biografia
Naixement	Enea Silvio Piccolomini 18 octubre 1405 Pienza (República de Siena)
Mort	14 agost 1464 (58 anys) Ancona (Estats Pontificis)
Causa de mort	pesta
Sepultura	Basílica de Sant'Andrea della Valle
210è Papa
19 agost 1458 (Gregorià) – 14 agost 1464 (Gregorià) ← Calixt III – Pau II →
Administrador apostòlic
12 agost 1457 – 19 agost 1458 ← Franciszek Kuhschmalz Diòcesi: bisbat de Vàrmia
Bisbe de Vàrmia
12 agost 1457 – Diòcesi: bisbat de Vàrmia
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
26 gener 1457 – 1r gener 1458 ← Antoni Cerdà i Lloscos – Giacomo Tebaldi →
Cardenal prevere Santa Sabina
18 desembre 1456 – 19 agost 1458 ← Guillaume-Hugues d'Estaing – Berardo Eroli →
Cardenal
17 desembre 1456 – 19 agost 1458
Bisbe de Siena
23 setembre 1450 – 19 agost 1458 ← Neri of Montegarullo – Antonio Piccolomini → Diòcesi: bisbat de Siena
Bisbe de Trieste
17 abril 1447 – 23 setembre 1450 ← Niccolò Aldegardi – Antonio de Goppo → Diòcesi: bisbat de Trieste
Bisbe
Diòcesi: bisbat de Trieste
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Siena
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic (1447 (Gregorià)–1464 (Gregorià)), poeta, historiador, professor d'universitat, diplomàtic, escriptor, geògraf
Ocupador	Universitat de Viena
Consagració	Juan Carvajal
Participà en
16 agost 1458	conclave de 1458
Família
Cònjuge	cap valor
Fills	child of Aeneas
Pares	Silvio Piccolomini   i Vittoria Forteguerri

Pius II (llatí: Pius PP. II) (Pienza, 18 d'octubre de 1405 - Ancona, 14 d'agost de 1464), nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser papa de Roma del 1458 a 1464.

Procedia d'una família noble empobrida. Va estudiar a les universitats de Siena i Florència i el 1431 va posar-se al servei del cardenal Domenico Capranica com a secretari. Amb ell va anar al Concili de Basilea.

El 1434 va passar a servei de Nicodemo della Scala, bisbe de Frisinga, amb qui va participar en la dieta de Frankfurt. Més tard va passar a servei de Niccolò Albergati, cardenal prevere de la Santa Creu.

Enea Silvio Piccolomini va ser un gran humanista i va escriure diverses obres en llatí com ara diverses cròniques històriques, una autobiografia i una abundant correspondència. De jove fins i tot va escriure una obra eròtica: Historia duorum amantium (Història de dos amants).

El 1446 va ser nomenat vice-diaca de Viena i l'any següent va esdevenir bisbe de Trieste i el 1450 de Siena. Calixt III el va nomenar cardenal el 1456 i a la seva mort, l'agost del 1458, va esdevenir Papa.

Durant el seu pontificat va intentar deixar una empremta de la seva persona i va intentar reformar l'Església però es va topar amb l'oposició dels cardenals. Com a humanista, creia que es podia reformar la ciutat seguint els cànons clàssics i va fer-ne la prova amb el seu poble natal, Corsignano, actualment Pienza.

En el seu pontificat va continuar la tasca de Calixt III intentant convocar una croada contra els turcs que era una amenaça per la cristiandat, intentant que França, Borgonya, Hongria i Venècia s'unissin contra els turcs, però no van fer-li gaire cas. En la mateixa línia, volgué reunir els ordes militars en un de nou, l'Orde de Santa Maria de Betlem que fundà per lluitar contra els otomans, com un altre, l'Orde Sacre de la Companyia de Jesús (1459). Justament va ser durant un viatge a Ancona per embarcar-se a Terra Santa quan va morir.

Va continuar la lluita les doctrines hussites i en 1462 declarà els Compacta nuls i prohibí la comunió sota les dues espècies.