Dia Internacional de la Persona Migrant
Tipus | dia internacional | ||
---|---|---|---|
Epònim | International Convention on the Protection of the Rights of All Migrant Workers and Members of Their Families (en) | ||
Commemora | migrant | ||
Vigència | 4 desembre 2000 - | ||
Dia | 18 de desembre | ||
Interval de temps | 2000 - | ||
Fundador | Organització de les Nacions Unides | ||
Tema | migrant | ||
Organitzador | Organització de les Nacions Unides | ||
Lloc web | un.org… |
L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 18 de desembre com a Dia Internacional de la Persona Migrant. Va ser proclamat el 4 de desembre de 2000 per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 55/93: «tenint en compte el nombre elevat i creixent de migrants que hi ha al món, encoratjada pel creixent interès de la comunitat internacional en protegir efectivament i plena els drets humans de tots els migrants, i destacant la necessitat de seguir tractant d'assegurar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de tots els migrants».[1] Al llarg de la història de la humanitat, les migracions han estat una expressió valenta de la determinació individual de superar l'adversitat i buscar una vida millor.[2][3]
Fòrum Mundial sobre la Migració i el Desenvolupament
[modifica]Any | País | Ciutat |
---|---|---|
20-24 de gener de 2020 | Equador | Quito |
5-7 de desembre de 2019 | Marroc | Marràqueix |
28-30 de juny de 2017 | Alemanya | Berlín |
10-12 de desembre de 2016 | Bangladesh | Dhaka |
14-16 d'octubre de 2015 | Turquia | Istanbul |
14-16 de maig de 2014 | Suècia | Estocolm |
21-22 de novembre de 2012 | Maurici | Port Louis |
1-2 de desembre de 2011 | Suïssa | Ginebra |
8-11 de novembre de 2010 | Mèxic | Puerto Vallarta |
2-5 de novembre de 2009 | Grècia | Atenes |
27-30 d'octubre de 2008 | Filipines | Manila |
9-11 de juliol de 2007 | Bèlgica | Brussel·les |
La migració en xifres
[modifica]Segons el Centre Llatinoamericà i Caribeny de Demografia, 25 milions de persones nascudes a països llatinoamericans i caribenys resideixen fora dels seus països d'origen (CELADE / CEPAL, 2006).[4] Estats Units va rebre, durant la dècada del 1990, 7 milions d'immigrants procedents d'Amèrica Llatina i el Carib, convertint-se en el principal país receptor. Durant la primera dècada de l'any 2000, el flux migratori de la regió va virar cap a Europa, principalment cap a l'Estat espanyol, que va aglutinar la tercera part del total d'immigrants. Pel que fa a la immigració interregional, es calcula que la població migrant supera els 4 milions de persones. Els països que reben més persones de l'exterior són Argentina, Veneçuela, Costa Rica i la República Dominicana (CEPAL, 2013).
Referències
[modifica]- ↑ «Resolución 55/93 de la Asamblea General de las Naciones Unidas». UN. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Nada que celebrar en el día del migrante: la vergüenza del mundo en otro año hostil para el que huye». Público, 18-12-2019. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «Dia Internacional del Migrant | part 1». À Punt. [Consulta: 30 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Centro Latinoamericano y Caribeño de Demografía. «MIGRACIÓN INTERNACIONAL DE LATINOAMERICANOS Y CARIBEÑOS EN IBEROAMÉRICA: CARACTERÍSTICAS, RETOS Y OPORTUNIDADES». [Consulta: 22 maig 2017].