Batalla de Banat Kain
  Batalla de Banat Kain Batalla de Banat Kain | |||
| Tipus | batalla  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 692 o 693 | ||
| Coordenades | 35° 18′ N, 39° 30′ E / 35.3°N,39.5°E | ||
| Lloc | al-Bishr | ||
| Resultat | victòria dels Banu Sulaym | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Després de la mort de Yazid I, durant la Segona guerra civil islàmica, els Banu Kalb van lluitar a favor dels omeies i els kaysites van donar suport a Abd Allah ibn al-Zubayr. Hassan ibn Malik ibn Bahdal va obtenir privilegis de Marwan I a més de la confirmació dels que havien gaudit fins aleshores: 2.000 kalbites rebrien 2000 dirhams anuals pel manteniment de les forces i se'ls havia de consultar per tots els afers importants.
Els ghatafan van donar suport als mudarites i van lluitar contra els kalbites a la batalla de Marj ar-Ràhit del juliol del 684, però el 686 els kays es van revenjar quan Umayr ibn al-Hubab al-Sulami, cap dels kaysites a l'exèrcit sirià, va desertar i es va refugiar amb el xeic dels kays, Zufar ibn al-Harith al-Kilabi, que dominava Karkisiyya, i va començar una contínua lluita entre kalbites i kaysites desenvolupada en forma d'incursions anomenades diada o ayyam. La iniciativa fou dels kaysites que van fer atacs al desert de la Samawa (entre Síria i Iraq); els kalbites van fer contraatacs manats per Humayd ibn Hurayth ibn Bahdal, que fou asasssinat. Finalment la pressió kaysita a Síria va fer emigrar al-Ghawr a Palestina. Els kays es van enfrontar llavors als Banu Fazara de la Djazira i els van derrotar a la Batalla de Banat Kain.
Batalla[modifica]
Durant les lluites entre mudarites i els Banu Kalb, el 692 o 693 es va lliurar una batalla a al-Bishr entre les tribus àrabs dels Banu Sulaym i els Taghlib, coneguda com a Dia d'al-Bishr o batalla de Banat Kain,[1] punt culminant de les lluites entre ambdues tribus. El cap dels Banu Sulaym, al-Djahhaf ibn Hukaym, va sorprendre els taghlib als seus campaments als turons, i en va fer una carnisseria.
Conseqüències[modifica]
La matança va desfermar la colera del califa Abd al-Malik ben Marwan i al-Djahhaf va haver de fugir a l'Imperi Romà d'Orient; va tornar més tard, va pagar una indemnització i va fer la pau amb els taghlib.
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Martijn Theodoor Houtsma, E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, p.656