Català oriental central

Català central

Tipus	dialectes del català
Dialecte de	català oriental
Ús
Parlat a	Catalunya
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català oriental
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
Glottolog	nons1235
Linguist List	cat-cen

El català oriental central, conegut simplement com a català central, és un dels cinc grans dialectes del català, que es correspon amb una part de Catalunya i s'adscriu al bloc oriental de la llengua. Els subdialectes de què consta són el septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní. Fa frontera amb el català nord-occidental a l'oest i amb el català septentrional al nord, i també està en contacte directe amb parlars xipella i salats.

El dialecte central és un dels més utilitzats en els mitjans de comunicació a Catalunya, sobretot a TV3, i ha servit de base per a la llengua literària i l'estàndard del català contemporani. Té certa influència per ser el dialecte parlat a Barcelona, la capital de Catalunya. El territori on es parla va pertànyer a la Catalunya Vella.

Variants

• Subdialectes:
  • Tarragoní (comparteix alguns trets fonètics i lèxics amb el dialecte nord-occidental)
  • Vilanoví
  • Septentrional de transició (comparteix alguns trets amb el dialecte septentrional, prou marcats en el parlar de la Garrotxa)
  • Barceloní, a l'àrea de Barcelona.

• Trets dialectals:
  • Xipella
  • Parlar salat de la Costa Brava

• Sociolectes barcelonins:
  • Parlar xava
  • Parlar bleda
  • Català light

Trets més importants

Algunes de les isoglosses que ajuden a delimitar el català central dins del bloc oriental són la desinència de primera persona singular del present d'indicatiu en -o (per oposició al septentrional -i i el balear -Ø), la iodització per criteris etimològics (p.ex. en palla) i l'obertura en [ę] de la e tancada llatinovulgar (p.ex. cippu > ‘cep’ [sęp]). A més, com a característica comuna del català oriental, el central presenta un vocalisme àton que provoca que en síl·labes àtones la o es tanqui en u (p.ex. sospir) i es confonguin la e i la a (p.ex. alumne/alumna).

Bibliografia complementària

• Veny, Joan; Massanell, Mar. Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona, 10 juliol 2015. ISBN 978-84-475-4201-7.