Dialecte de Màntua
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | emilià |
| Ús | |
| Autòcton de | província de Màntua |
| Estat | Itàlia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic emilià-romanyol emilià | |
El dialecte mantuà (dialét mantuàn o dialét mantfàn) és un dialecte gal·loitàlic de la llengua emiliano-romanyola, parlat a la ciutat italiana de Màntua.
La seva classificació no és controvertida encara que, igual que altres dialectes locals com els de Plasència i el cremonès, també té característiques de la llengua llombarda. A més, ja Bernardino Biondelli, en la seva obra Saggio sui dialetti gall-italici (traduït com «Assaig sobre els dialectes gal·loitàlics») de 1853, va escriure que el mantuà era un dialecte emilià que pertanyia al subgrup del dialecte ferrarès juntament amb el de Mirandola i el propi ferrarès.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Biondelli, B. Saggio sui dialetti Gallo-italici [Assaig sobre els dialectes gal·lo-itàlics] (en italià). Milà: Giuseppe Bernardoni di Gio, 1853.
Classificació dialectal del llombard | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llombard occidental |
|  | ||||||
| Llombard oriental | ||||||||
| Llombard alpí |
| |||||||
| Llombard meridional | ||||||||
| Dialectes de transició amb l'emilià-romanyol | ||||||||
| Varietats de llombard argot | ||||||||
(en cursiva els dialectes que es consideren també variants d'altres llengües) | ||||||||
