Dialecte modenès

Dialecte modenès
Tipus	dialecte
Dialecte de	emilià
Ús
Autòcton de	Província de Mòdena
Estat	Itàlia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües itàliques; llengües romàniques; llengües romàniques occidentals; llengües gal·loibèriques; llengües gal·loromàniques; gal·loitàlic; emilià-romanyol; emilià; dialecte emilià central

S'anomena dialecte modenès a la variant de l'emilià-romanyol que es parla a la província italiana de Mòdena, a la regió de l'Emília-Romanya.

Actualment, es creu que el parlen unes 330.000 persones, encara que des de la Unificació d'Itàlia a finals del segle xix, aquest parlar ha patit una gran influència de l'italià, la llengua oficial i l'única reconeguda a nivell nacional.

Variants

El modenès es subdivideix en en quatre variants:

El Modenès de ciutat, parlat a la ciutat de Mòdena i als municipis del voltant.
El Mirandolès, al nord-est de la província.
El Carpesà, al nord-oest de la província.
El Frignanès, al sud de la província.

Exemples de vocabulari

Admàn (o Dmàn): demà;
Bicér: got;
Cà: casa;
Catêr: trobar;
Ciòch: soroll;
Cultêl: ganivet;
Desfèr: trencar;
Dôp-meżdè (també Dôp prànż o Bassóra): tarda;
Dutôr: doctor;
Gabiàn: gavina;
Gninta: res;
Incô: avui;
Mánd: món;
Marî: marit;
Mèdra: mare;
Mujéra: dona, esposa;
Pammdòr: tomàquet;
Pèder: pare;
Prêda: pedra
Putèin, putèina: nen, nena;
Patàca: patata;
Ragazôl, ragazôla: noi, noia;
Scràna: cadira;
Scianchêr: trencar;
Tèvla: taula;
Óss: porta;
Zêl: cel;
Zitè: ciutat.

Versió modenesa del Pare Nostre

Pèder nòster, t'è la sò in dal Paradìś

a sprèr che tótt it vóien bèin

e che un gióren et pos éser al Pèder

ed tótta la gìnt e ch'i tô fiô i-t rispèten

e it dagh'n a mèint cum la sò tra'l nóvvli,

anch'in st'al mánd tribulê.

Aiùtes a catèr tótt i dè al pan sóvra la tèvla

e da-s 'na màn a èser bòun e a perdunèr

chi s'à fàt di tòrt, acsè ch'et pòs srèr un òc' sóvra i nòster.

Cmè tótt i bòun pèder aiutes a vìnzer i trést deśidéri

e tìn al mèl luntàn dal mánd.

Amen.