Diana Coromines i Calders
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1978  (46/47 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, diplomàtica, editora, traductora, columnista |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
| Família | |
| Parents | Pere Calders i Rossinyol, avi Vicenç Caldés i Arús, besavi Avel·lí Artís i Balaguer, besavi |
| Lloc web | dianacoromines.cat |
   
| |
Diana Coromines i Calders (Barcelona, 1978) és una periodista, traductora, editora i diplomàtica catalana. És editora de BonPort, una editorial de llibres digitals.[1] Publica regularment a la revista cultural Núvol i a Racó Català.[2][3]
Trajectòria
[modifica]Va estudiar Comunicació Audiovisual. El 2011 es va doctorar en Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la traducció de la ironia en l'obra de l'escriptor alemany Günter Grass.[4][5] Amb Montserrat Alabau i Laia Morena va animar el Grup del Llibre, una cooperativa per la difusió de la literatura en català.[6] Membre fundadora del Grup Koiné, el març de 2016 va ser una de les promotores i signants del manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent» del Grup Koiné.[7]
Va ser tècnica d'assumptes públics de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Dinamarca i els països nòrdics, amb seu a Copenhaguen durant l'etapa àlgida del procés independentista català.[8] Anteriorment va ser també tècnica al Diplocat.[9] Va ser-ne acomiadada per l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i el tancament de les delegacions de la Generalitat a l'estranger l'any 2017.[10] Posteriorment, Coromines ha destacat entre els extreballadors de la Generalitat del mandat de Carles Puigdemont per haver criticat públicament les decisions del govern arran de la suspensió dels efectes de la Declaració d'Independència i, en particular, de la seva superior a Copenhaguen, la delegada Francesca Guardiola.[11]
Es va presentar com a candidata a les primàries a l'alcaldia de Barcelona on va quedar en cinquena posició a la primera volta i va ser triada com a número tres de la candidatura Barcelona és capital amb Jordi Graupera.[12][13]
Obra publicada
[modifica]- 2014: Avel·lí Artís i Balaguer. Vida i Obra. ISBN 9788498505870
- 2015: Viatge al cor de la bona governança. ISBN 849416516X
- 2016: Agafi's fort el barret, senyora Jensen. ISBN 978-84-945416-1-2
- 2019: Sobre el feixisme, l'exili i la llengua[14][15]
Referències
[modifica]- ↑ Partal, Vicent «Bon Port: editar més enllà del paper». VilaWeb [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ «Diana Coromines». Núvol. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Opinió Diana Coromines». Racó Català. [Consulta: 22 desembre 2018].
- ↑ «Diana Coromines, candidata de Primàries Barcelona: “Em presento per liderar la tasca internacional des de l'Ajuntament de Barcelona”». l'Unilateral, 04-12-2018.
- ↑ Coromines i Calders, Diana. La traducció de la ironia en l'obra de Günter Grass (pdf). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011, p. xxii-505.
- ↑ Basagaña, Laura «El Grup del Llibre s'adapta als nous temps». Núvol, 18-10-2013.
- ↑ «Un manifest impulsat pel Grup Koiné advoca pel català com a “llengua territorial” única en una Catalunya independent». La Vanguardia, 29-03-2016.
- ↑ «La embajadora catalana Guardiola ya no está en Copenhague; la embajada sigue abierta» (en castellà). El Español, 12-11-2017 [Consulta: 22 desembre 2018].
- ↑ Puig i Sedano, Xavier «Primàries a l'ombra de Graupera». El Temps, 12-11-2018.
- ↑ Santos, Pilar. «Exteriors culpa dels acomiadaments a les 'ambaixades' el número dos de Romeva». El Periódico, 01-12-2017. [Consulta: 22 desembre 2018].
- ↑ «Qui vol fer negoci amb la vocació militar dels catalans?». El Triangle, 15-09-2020. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ «Graupera situa Maria Vila com a número 2 a la llista per Barcelona | NacióDigital». NacióDigital, 19-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-20 [Consulta: 22 desembre 2018].
- ↑ Cobo, David «Graupera anuncia els noms importants de la seva llista amb Maria Vila de número dos». Tot Barcelona, 19-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-25 [Consulta: 24 desembre 2018].
- ↑ Scuderi, Bàrbara «Diana Coromines presenta l'obra periodística de Pere Calders, la història que torna». Eix Diari, 14-10-2019.
- ↑ Graset, Xavier. «Diana Coromines presenta "Pere Calders. Sobre el feixisme, l'exili i la censura"» (vídeo). TV3. CCMA, 08-10-2019. [Consulta: 21 novembre 2020].