Vés al contingut

Diario di un maestro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDiario di un maestro

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVittorio De Seta Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióVittorio De Seta i Albino Bernardini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFiorenzo Carpi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuciano Tovoli Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai i Bavaria Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada290 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata

Lloc webraiplay.it… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0167895 Letterboxd: diary-of-a-teacher TMDB.org: 283184 TMDB.org: 137392 Modifica el valor a Wikidata

Diario di un maestro és una telefilm italià del 1973 dirigida per Vittorio De Seta i transmesa pel primer canal de la RAI en quatre episodis. El guió està basat en el llibre autobiogràfic Un anno a Pietralata d'Albino Bernardini.

Dos anys després de l'estrena en televisió, la pel·lícula fou estrenada en sales en una versió reduïda de 135 minuts. Aquesta versió fou seleccionada entre els 100 film italiani da salvare[1]

Trama

[modifica]

En una escola dels afores de Roma, un jove professor nou de l'entorn, en lloc de perdre l’interès per la seva aula semi-buida anomenada “la resulta”, decideix abordar el problema de l’incompliment de l’obligació d'assistència escolar, no en un entorn burocràtic, sinó buscant pel barri els nens que no assisteixen a classes i donant-los una estructura absolutament atípica, gairebé revolucionària, per als programes de l'època. El resultat és una experiència d’enriquiment mutu entre els petits alumnes i el professor que, als ulls dels espectadors, representa la persona que practica aquells ideals de tants altres que només prediquen.

Repartiment

[modifica]

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Albino Bernardini, Un anno a Pietralata. Firenze, La Nuova Italia, 1968.
  • Giulio Angioni, Sul grande schermo i volti degli ultimi, La Nuova Sardegna, [1]
  • Damiano Felini, Una proposta pedagogica sullo schermo. La scuola in due produzioni televisive di Vittorio De Seta (1970-1979), "Orientamenti Pedagogici", vol. 62, n. 2 (aprile-giugno 2015), pp. 273–291, [2].

Enllaços externs

[modifica]