Dicranales
 Dicranum scoparium  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Classe | Bryopsida |
| Ordre | Dicranales |
.svg){kind=icon}
Les dicranals (Dicranales) són un ordre de molses de la classe Bryopsida.[1] És un ordre molt ric en espècies i àmpliament distribuït pels dos hemisferis.
Característiques
[modifica]És un ordre difícil de caracteritzar per la seva gran variabilitat de formes vegetatives que presenten els diferents gèneres. En aquest sentit, el protonema (estadi primigeni del gametòfit) pot ser persistent o bé efímer, també són variables en mida, poden mesurar des d'uns quants mil·límetres fins a decímetres de llarg. Són principalment molses acrocarpiques (esporòfits situats sobre l'àpex del caulidi), amb fil·lidis lanceolats predominantment estrets i amb nervi. Sovint, els fil·lidis tenen base ovalada i àpex allargat. Les cèl·lules de la làmina són rectangulars o quadrades i en alguns casos papil·losades (amb petites irregularitats a la membrana).
L'esporòfit té una seta vertical i una càpsula que pot ser semiesfèrica o cilíndrica. La majoria de les espècies tenen un peristoma format per 16 dents lanceolades, profundament dividides. Són estriades a la part inferior, papil·losades a la part superior.[2][3]
Famílies
[modifica]Conté 16 famílies,[4] tres de les quals contenen espècies autòctones als Països Catalans:[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Dicranales». GBIF. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ Frahm, Jan-Peter. Biologie der Moose. 1. Aufl. Spektrum, 2001. ISBN 3-8274-0164-x.
- ↑ Jan-Peter Frahm; Wolfgang Frey. Moosflora. 3. überarb. Aufl. E. Ulmer, 2004. ISBN 3-8252-1250-5.
- ↑ Wolfgang Frey, Michael Stech, Eberhard Fischer: Bryophytes and Seedless Vascular Plants (= Syllabus of Plant Families. 3). 13th edition. Borntraeger, Berlin u. a. 2009, ISBN 978-3-443-01063-8, S. 162–176.
- ↑ Casas, Creu. Flora dels briòfits dels Països Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-583-9.