Didier Guillaume
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1959 (65 anys) Lo Borg dau Peatge (França) |
25è Ministre d'Estat (Mónegue) (oc)  | |
| 2 setembre 2024 – ← Pierre Dartout | |
| Ministre d'Agricultura | |
| 16 octubre 2018 – 6 juliol 2020 | |
 Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: França 23 gener 2017 – 9 març 2017 | |
 Senador de França Droma | |
| 1r octubre 2008 – 16 novembre 2018 | |
| President del Consell General Droma | |
| 1r abril 2004 – 2 abril 2015 | |
| Cònsol màger dau Peatge de Pisançon (oc) | |
| 19 juny 1995 – 1r abril 2004 | |
| Conseller regional de Roine-Alps | |
| 27 març 1992 – 15 març 1998 Circumscripció electoral: Droma | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Socialista de França |
| Premis | |
| |
| |
Didier Guillaume, (Lo Peatge de Pisançon, Droma, 11 de maig de 1959) és un polític francès.
Senador de la Droma de 2008 a 2018, presideix el grup socialista al Senat de 2014 a 2018. Després d'haver anunciat la seva retirada de la vida política a continuació va canviar d'idea i s'uneix al grup RDSE. El 16 d'octubre de 2018, és nomenat ministre d'Agricultura i alimentació al segon govern d'Édouard Philippe.
Biografia
[modifica]Fill d'un criador d'ovelles de la Droma, de professió és agent de l'Erari.[1]
Cap del Moviment de la Joventut Socialista, és copresident del comitè de suport de la Droma a François Mitterrand durant les eleccions presidencials de 1981. El 1983, va ser elegit per primera vegada com a conseller municipal de l'oposició de Lo Peatge de Pisançon, l'alcalde del qual era llavors Henri Durand. Primer secretari federal de la Droma pel Partit Socialista de 1986 a 1997, va ser elegit conseller regional de Roine-Alps el 1992, mandat que va mantenir fins al 1998.
Inicialment agent de l'Erari, és a continuació director de gabinet de Rodolphe Pesce, president del consell general (1990-1992), a continuació conseller polític de Jean Glavany al ministeri d'Agricultura i Pesca (1998-2002). L'any 1995, guanya les eleccions municipals de Bourg-de-Péage, esdevenint així el primer alcalde d'esquerres d'aquest municipi tradicionalment de dretes des de Charles Combe, de la SFIO, el mandat del qual va acabar l'any 1949.
L'any 1998, és elegit conseller general de la Droma al Cantó de Lo Borg dau Peatge, el més poblat del departament. Reelegit conseller general del cantó de Lo Borg dau Peatge l'any 2004, esdevé president del consell general de la Droma. Dimiteix llavors com a batlle per a ser primer adjunt encarregat de finances (per tal de respectar la llei sobre acumulació de càrrecs) de Jean-Félix Pupel, nou alcalde. De 2001 a 2004, és president de l'associació dels alcaldes de la Droma.
Entra a l'organisme de l'Assemblea dels departaments de França (ADF) i és, des de 2004, l'encarregat d'Afers internacionals i de Cooperació descentralitzada. Després de les eleccions cantonals de 2008, és reelegit president del consell general de la Droma per 26 vots de 36.
El 21 de setembre de 2008, és elegit senador al departament de la Droma a la primera volta. És membre de la Comissió de l'economia, del desenvolupament durable i de la disposició del territori.[2] És vicepresident del grup socialista al Senat des de setembre de 2008 fins l'octubre de 2011. És 1er vicepresident del Senat del 5 d'octubre de 2011 fins a la seva elecció al cap del grup socialista i republicà del Senat el 15 d'abril de 2014. Segueix en aquesta presidència a François Rebsamen, que va ser nomenat ministre del Treball al govern Valls.
En les eleccions senatorials de 2014 és reelegit amb el 39,46 % dels vots. És a continuació candidat a la presidència del Senat pel grup socialista, obté 124 vots a la segona volta i aleshores és derrotat per Gérard Larcher amb 194 vots. És tanmateix reelegit president del grup SOC al Senat.
El 5 de gener de 2015, anuncia que no es representarà a les eleccions departamentals que tenen lloc el mateix any, abandonant així el lloc de president del consell general de la Droma que ocupava des de 2004.
Va ser director de campanya de Manuel Valls per a les primàries ciutadanes de 2017.[3]
L'any 2017, candidat a la seva reelecció a la presidència del grup socialista al Senat, és reelegit enfront de Laurence Rossignol i Martial Bourquin[4] per 36 vots sobre 70, diversos senadors socialistes li van reprotxar massa proximitat amb Emmanuel Macron.[5] El 2 d'octubre de 2017, candidat a la presidència del Senat, és derrotat per Gérard Larcher.
El gener de 2018, anuncia la seva intenció d'abandonar aviat els seus mandats polítics.[5] Dimiteix aleshores de la presidència del grup socialista. El 9 de maig de 2018, havent estat proposat per Bernard Laporte,[6] renuncia a prendre la direcció del grup d'interès públic de la Copa del Món de Rugbi de 2023 a França.[7] Finalment es tira enrere de la seva decisió de retirar-se de la vida política i s'uneix, el 22 de maig de 2018, el grup RDSE.[8]
El 16 d'octubre de 2018, és nomenat ministre d'Agricultura i alimentació del Segon govern Philippe.[9] Alguns dies més tard, responent a una qüestió sobre les conseqüències sanitàries dels pesticides, demana als científics proves abans de considerar la seva retirada del mercat (tot i que la llei disposa que és el productor del pesticida qui ha de provar la seva innocuïtat per obtenir l'autorització de comercialització)[10]
Mentre que el seu predecessor Stéphane Travert va ser acusat pels seus detractors d'estar lligat als lobbys agro-alimentaris, Didier Guillaume declara en arribar al ministeri: « Per mi, ministre d'Agricultura, els lobbys no podran franquejar la porta del meu ministeri ». Alguns dies més tard, matisa tanmateix la seva posició: « No he volgut dir que no rebré els lobbys, sinó només que prendré les meves decisions amb total independència ».[11]
El 14 d'agost de 2019, assisteix amb la ministra Jacqueline Gourault, a una corrida a Baiona, provocant la còlera de les associacions de defensa dels animals,.[12][13]
Declara la seva oposició a la instauració de zones sense pesticides en un radi de 150 metres al voltant de tot habitatge, tal com reclamen alguns alcaldes i associacions.[14]
Detall dels mandats i funcions
[modifica]- Conseller regional de Roine-Alps (1992-1998)
- Alcalde de Lo Peatge de Pisançon (1995-2004)
- Conseller general de la Droma, electe al Cantó de Lo Borg dau Peatge (1998-2015)
- President del consell general de la Droma (2004-2015)
- Senador de la Droma (des de 2008)
- President del grup socialista al Senat (2014-2018)
- Ministre d'Agricultura i alimentació (des de 2018)
Condecoracions
[modifica]- Orde del Mèrit marítim exofficio, com a ministre encarregat de la pesca[15]
Referències
[modifica]- ↑ Match, Paris. «Salon de l'agriculture - Didier Guillaume : Vaches, vin et terroirs» (en francès). [Consulta: 29 novembre 2019].
- ↑ «Commission de l'économie, du développement durable et de l'aménagement du territoire - Sénat». [Consulta: 29 novembre 2019].
- ↑ «Primaire à gauche : Valls présente son QG et son état-major de campagne» (en francès), 14-12-2016. [Consulta: 29 novembre 2019].
- ↑ Charles Sapin Le Figaro, 4 / 5 novembre 2017, pàg. 3.
- ↑ 5,0 5,1 Le Monde, 16-01-2018.
- ↑ R.B. (en francès) L'ÉQUIPE, 18-01-2018.
- ↑ «Le président pressenti du comité d'organisation, Didier Guillaume, renonce - Rugby - CM 2023» (en francès). [Consulta: 29 novembre 2019].
- ↑ «Modifications de la composition du Sénat - Sénat». www.senat.fr. [Consulta: 23 maig 2018].
- ↑ Manon Rescan (en francès) Le Monde, 16-10-2018 [Consulta: 16 octubre 2018].
- ↑ Agence France-Presse. «Didier Guillaume, ministre de l'agriculture, demande aux scientifiques de « faire la preuve » des conséquences des pesticides sur la santé». lemonde.fr, 19-10-2018.
- ↑ Waintraub, Judith; Waintraub, Judith. «Le vrai pouvoir des lobbys» (en francès), 16-11-2018. [Consulta: 29 novembre 2019].
- ↑ La rédaction de LCI. «Les ministres Didier Guillaume et Jacqueline Gourault assistent à une corrida à Bayonne, les défenseurs des animaux fulminent». lci.fr, 15-08-2019.
- ↑ «Le ministre de l'agriculture déplore "la récupération" de sa photo lors d'une corrida» (en francès). Le Huffington Post, 19-08-2019.
- ↑ «Còpia arxivada». Reuters, 07-09-2019. Arxivat de l'original el 2019-12-15 [Consulta: 29 novembre 2019]. Arxivat 2019-12-15 a Wayback Machine.
- ↑ Décret n°2002-88 du 17 janvier 2002 relatif à l'ordre du Mérite maritime