Didymograptus
Didymograptus murchisoni. Ordovicià. Aberreidi Bay. | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Hemichordata |
Classe | Graptolithina |
Ordre | Graptoloidea |
Família | Dichograptidae |
Gènere | Didymograptus |
Didymograptus és un gènere extingit de graptòlits amb dues fileres de teques. Van viure durant l'Ordovicià mitjà,[1] fins a l'Ordovicià tardà.[2]
D'altres gèneres com ara Isograptus també tenen dues fileres, però es distingeixen per la simetria de cada un dels estípits, per la distància de l'embrancament al vèrtex (sícula)...[3] Espècies del gènere Didymograptus es distingeixen per caràcters com ara la inclinació de septes entre teques, existència d'agulles a cada teca, angle de separació dels estípits...[4]
Distribució
[modifica]S'han trobat fòssils de Didymograptus a l'Argentina, Austràlia, Bolívia, Canadà (Territoris del Nord-oest, Quebec, Yukon, Terranova i Labrador), Xile, Xina, Colòmbia (Tarqui, Huila),[5] la República Txeca, Estònia, França, Iran , el Marroc, Nova Zelanda, Noruega, Perú, Portugal, la Federació de Rússia, l'Aràbia Saudita, Espanya, Suècia, el Regne Unit, els Estats Units (Alaska, Califòrnia, Idaho, Nevada, Nova York, Utah) i Veneçuela.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Palmer, Douglas; Brasier, Martin. «Ordovician». A: Prehistoric Life: the Definitive Visual History of Life on Earth. first American. New York City: DK Publishing, 2009, p. 89. ISBN 978-0-7566-5573-0.
- ↑ Didymograptus at Fossilworks.org
- ↑ Holm, Gerhard «I.—On Didymograptus, Tetragraptus, and Phyllograptus» (en anglès). Geological Magazine, 2, 11, 11-1895, pàg. 481–492. DOI: 10.1017/S0016756800178744. ISSN: 0016-7568.
- ↑ Strachan I. & Khashogji, M. S. «The type specimen of Didymograptus murchisoni». Lethaia Vol. 17, pp. 223-231. Oslo. ISSN 0024-1164..
- ↑ Moreno Sánchez, Mario; Jesus Gómez Cruz, Arley de; Castillo González, Hardany «Graptolitos del Ordovícico y geología de los afloramientos del Río Venado». Boletín de Geología,volum 30, 2008, pàg. 9-19.