Die toten Augen

Els ulls morts

Títol original	Die toten Augen
Forma musical	òpera
Compositor	Eugen d'Albert
Llibretista	Hanns Heinz Ewers
Llengua original	alemany
Data de publicació	segle XX
Estrena
Estrena	5 març 1916
Escenari	Semperoper de Dresden,
Director musical	Fritz Reiner

Die toten Augen (en alemany, Els ulls morts) és una òpera d'Eugen d'Albert estrenada el 5 de març de 1916 a l'òpera de Dresden sota la direcció de Fritz Reiner.

La rebuda de l'estrena va ser dispar: la crítica la va massacrar i el públic va valorar les inspirades melodies i la luxuriosa música i orquestració, on es poden intuir clares afinitats amb Wagner, Puccini, Strauss, Lehár i Korngold. Durant els vint anys següents a l'estrena cada reposició era celebrada pel públic. Amb l'arribada del nazisme, l'òpera va desaparèixer dels escenaris. Acabada la Segona Guerra Mundial, l'obra va ser reposada a Viena (1950), Klagenfurt (1954), Anvers (1955), Nuremberg (1964) i a Berna (1980).

La trama és extraordinàriament poètica. A Jerusalem, en temps de Crist, el senador Arcesius, deforme i de repugnant presència física, està casat amb Myrtocle, que per la seva ceguesa el creu bell i apol·lini. Un miracle de Jesús fa que recuperi la vista i confon Galba, el bell amic d'Arcesius, que creu que és el seu marit, i tots dos fan l'amor. Arcesius quan compren que la dona ha recuperat la vista i Galba s'ha aprofitat de la confusió, el mata. Myrtocle maleint la dissort prefereix tornar a la ceguesa exposant els seus ulls al sol, refent així la vida amb el seu marit, del que valora el seu esperit i no la seva bellesa física.

El gran final amb la llarga escena del sacrifici precedida d'un preludi orquestral és una prova per a la soprano, veritable protagonista d'aquesta òpera.

L'escriptura vocal és molt lírica i les melodies són de fàcil comprensió i en molts moments s'acosten a Lehár. Com acostuma a ser habitual en aquest període, les orquestracions són riques de textures i colors.