Diego Baliardo

Diego Baliardo
Biografia
Naixement	(mul) Maurice Victor Baliardo ; 21 maig 1951 (73 anys); Montpeller (França)
Altres noms	Maurice, Loulou
Es coneix per	Guitarrista dels Gipsy Kings
Activitat
Ocupació	Músic, guitarrista
Família
Pare	Manuel Napoleon Baliardo
Germans	Tonino i Paco Baliardo
Parents	• Nebot de Manitas de Plata; • Cosí de Paul, Canut, Nicolas, Patchaï i Andre Reyes

Diego Baliardo, conegut també com a Maurice Baliardo i dit familiarment Loulou (Montpeller, Provença, 21 de maig de 1951),^[1] és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings. És nebot de Manitas de Plata i d'Hyppolyte Baliardo.^[2] Juntament amb els seus germans Tonino i Paco Baliardo, ha format part dels Gipsy Kings des dels seus inicis al costat dels cinc fills de José Reyes, tots ells gitanos catalans repartits entre Montpeller i Arle, a la Camarga.^[3]^[4]

Resum biogràfic

Els Baliardo i els Reyes estan emparentats llunyanament: el besavi de Diego i la seva àvia paterna, Antoinette, eren membres de la família Reyes. La família Baliardo, originària de Catalunya igual que la Reyes,^[3] va viatjar durant generacions per Occitània amb les seves caravanes fins que l'esclat de la Primera Guerra Mundial els va fer retornar a Catalunya. El pare de Diego, Manuel Baliardo -dit Napoleon-, i els seus germans varen néixer a Figueres. Cosí germà de Manitas de Plata, Manuel va tornar definitivament a Occitània entre el 1927 i el 1928. Els Baliardo s'instal·laren primer a Juvinhac, prop de Montpeller. Manuel es va casar amb Teresa Maille, una gitana catalana que vivia en una caravana a Lunèl, amb qui tingué cinc fills: Diego, Paco -Max-, Tonino, Lily i Nadia Baliardo.^[5]

A causa d'alguns problemes familiars, Loulou esdevingué aviat el cap de la família. Va haver de treballar de netejador de finestres, venedor de ferralla i recol·lector de raïm. Fou ell qui va descobrir el gran talent del seu germà Tonino. Tant el seu germà Paco com Loulou mateix tocaven la guitarra des de joves (Loulou, des dels catorze anys), però un dia el van avisar que el seu germà petit els superava. Després d'escoltar-lo uns minuts sense que aquell se n'adonés, va comprendre que era el millor de tots tres. De seguida, Tonino es feu molt popular entre els gitanos de Montpeller i els que acudien a l'aplec de les Santes Maries de la Mar pel seu virtuosisme.^[5]

Als masos dels voltants de les Santes, Diego Baliardo es trobava sovint amb els seus cosins Reyes i, finalment, les dues famílies decidiren de tocar juntes. Chico Bouchikhi, membre dels Gipsy Kings, li ho proposà primer a Tonino.^[5] L'un rere l'altre, els tres germans Baliardo entraren al grup: Tonino el 1980, Diego el 1983 i Paco el 1984. Els montpellerins aportaven a la formació el seu gran coneixement de la guitarra i la seva seriositat; els Reyes, en canvi, estaven més orientats cap al cant gràcies a la influència del seu pare José Reyes, cantant de flamenc. Es repetia una mica l'esquema dels seus parents, quan el pare dels Reyes cantava i l'oncle dels Baliardo, Manitas de Plata, tocava la guitarra. Val a dir que els tres germans Baliardo no ho havien tingut tan fàcil fins al moment com els Reyes: Manitas de Plata pràcticament no els va ajudar mai, ja que havia preferit de promocionar els seus germans i fills en la indústria discogràfica.^[5]

Referències

↑ «Gipsy Kings - Biographie Détaillée» (en francès). laurentpons.com. Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 27 octubre 2017].
↑ Casanova, Eugeni. «Música». A: Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors, 2016, p. 263. D.L. L-1457-2016. ISBN 978-84-9975-805-3.
↑ ^3,0 ^3,1 Casanova, Eugeni. «Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França». vilaweb.cat. Vilaweb, 12-12-2014. [Consulta: 12 desembre 2014].
↑ «Gipsy Kings - the long-awaited, all-inclusive, ultimate FAQ» (en anglès). gipsykings.net, 26-10-2002. [Consulta: 20 setembre 2017].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Mattei, Francois. «Gipsy Kings: Because We Are Gypsies - 18. Three Cousins from Montpelier» (en anglès). gipsykings.net. Dorothy Magette (traducció a l'anglès), 30-03-1988. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2010. [Consulta: 8 octubre 2017].

Bibliografia

Mattei, Francois; Baez, Joan. Gipsy kings: parce que nous sommes gitans (en francès). París: Filipacchi, 1990. ISBN 2850182109.

Enllaços externs

[1] «Gipsy Kings - Biographie Détaillée» (en francès). laurentpons.com. Arxivat de l'original el 2017-10-27. [Consulta: 27 octubre 2017].

[2] Casanova, Eugeni. «Música». A: Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors, 2016, p. 263. D.L. L-1457-2016. ISBN 978-84-9975-805-3.

[vila-3] 3,0 ^3,1 Casanova, Eugeni. «Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França». vilaweb.cat. Vilaweb, 12-12-2014. [Consulta: 12 desembre 2014].

[4] «Gipsy Kings - the long-awaited, all-inclusive, ultimate FAQ» (en anglès). gipsykings.net, 26-10-2002. [Consulta: 20 setembre 2017].

[hist-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Mattei, Francois. «Gipsy Kings: Because We Are Gypsies - 18. Three Cousins from Montpelier» (en anglès). gipsykings.net. Dorothy Magette (traducció a l'anglès), 30-03-1988. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2010. [Consulta: 8 octubre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Gipsy Kings
Nicolas Reyes • Paul Reyes • Canut Reyes • Patchaï Reyes • Andre Reyes • Diego Baliardo • Paco Baliardo • Tonino Baliardo Chico Bouchikhi • Jorge Trasante
Àlbums d'estudi	Allegria (1982) Luna de Fuego (1983) Gipsy Kings (1988) Mosaïque (1989) Este Mundo (1991) Love and Liberté (1993) Estrellas (1995) Compas (1997) Somos Gitanos (2001) Roots (2004) Pasajero (2006) Savor Flamenco (2013)
Àlbums en directe	Live (1992)
Àlbums recopilatoris	Allegria (1990) Greatest Hits (1994) The Best of the Gipsy Kings (1995) Love Songs (1996) ¡Volaré! The Very Best of the Gipsy Kings (1999, reversionat el 2000)
Cançons	"Djobi Djoba" "Bamboléo" (Original de Simón Díaz) "Volare" (Versió en espanyol) "You've Got a Friend in Me" (Versió en espanyol) "Un Amor" "Tú Quieres Volver"