Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1524 (Gregorià)  Orà (Algèria) |
| Mort | 27 setembre 1601 (76/77 anys) |
| III marquès de Comares | |
| Conestable d'Aragó | |
| Governador general d'Orà | |
| Altres | |
| Títol | Cavaller de l'orde del Toisó d'Or |
| Cònjuge | Joana d'Aragó i de Cardona |
| Fills | Joana d'Aragó-Cardona-Córdoba, Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández |
| Pares | Luis Fernández Córdoba |
Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga (Orà, 1524-Arbeca, 27 de setembre de 1601)[1] dit l'Africà (el Africano)[2] per haver nascut a Orà,[3] va ser un noble castellà, III marquès de Comares.
Fill de Luis Fernández Córdoba, marquès de Comares, i Francisca Fernández de Córdoba y de la Cerda.[1] Va heretar tots els estats del seu pare, entre ells Lucena, Espejo i Chillón, a més de l'alcaidia dels donzells. Va ser nomenat també cavaller de l'orde del Toisó d'Or per Carles I l'any 1517. Va ser també conestable d'Aragó i governador i capità general d'Orà. Es va casar amb la duquessa Joana d'Aragó i de Cardona, noble que posseïa nombrosos títols i estats, el 1497.[4][5]. Diego va ser un gran aficionat a les antiguitats i l'erudició [6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Fitxa de Diego Fernández de Córdoba» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
- ↑ Soler Salcedo, 2009, p. 176.
- ↑ Vincencio de Vidania, 1696, p. 25.
- ↑ López de Cárdenas, 1777, p. 241-242.
- ↑ Ruano i Ribadas, 1779, p. 81 -82.
- ↑ Segons el testimoni de l'antiquari Juan Fernández Franco, home que va estar al servei del marquès,
Bibliografia
[modifica]- López de Cárdenas, Fernando Josef. Memorias de la ciudad de Lucena y su territorio (en castellà). Écija: Imprenta de Benito Daza, 1777.
- Ruano, Francisco; Ribadas, Juan. Casa de Cabrera en Córdoba (en castellà). Còrdova: Oficina de D. Juan Rodríguez, 1779.
- Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza española: grandeza inmemorial (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2009.
- Vincencio de Vidania, Diego. Al rey nuestro señor... (en castellà). Nàpols: Dominico Antonio Parrino i Miguel Luis Mucio, 1696.