Diego Pérez Burín

Diego Pérez Burín
Biografia
Naixement	9 febrer 1962 (62 anys); Montevideo (Uruguai)
Residència	Montevideo
Alçada	178 cm
Pes	75 kg
Activitat
Ocupació	tennista (1981–)
Activitat	1981 - 1996
Patrimoni net estimat	1.042.224 $
Nacionalitat esportiva	Uruguai
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	dretà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	208–230
Tennis dobles	160–190
ATP	Info ATP

Diego Pérez Burín (Montevideo, 9 de febrer de 1962) és un tennista professional uruguaià retirat de la competició.^[1]

Pérez es va convertir en professional el 1981, i va guanyar un títol del circuit ATP en categoria individual i tres en dobles durant la seva trajectòria, la qual va acabar el 1996. Va formar part de l'equip uruguaià de la Copa Davis i va ser el tennista que més partits individuals va guanyar de l'equip en aquesta competició (31, compartits amb Marcelo Filippini).

Palmarès

Individual: 2 (1−1)

Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (1−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	25 de febrer de 1985	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	Martín Jaite	4−6, 2−6
Guanyador	1.	16 de setembre de 1985	Bordeus, França	Terra batuda	Jimmy Brown	6−4, 7−6

Dobles masculins: 15 (3−12)

Títols per superfície
Dura (0−3)
Gespa (0−0)
Terra batuda (3−8)
Moqueta (0−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	14 de setembre de 1981	Palerm, Itàlia	Terra batuda	José Luis Damiani	Jaime Fillol Belus Prajoux	6−1, 6−4
Finalista	1.	13 de setembre de 1982	Palerm	Terra batuda	José Luis Damiani	Gianni Marchetti Enzo Vattuone	4−6, 7−6, 3−6
Finalista	2.	25 de febrer de 1985	Buenos Aires, Argentina	Terra batuda	Eduardo Bengoechea	Martín Jaite Christian Miniussi	4−6, 3−6
Finalista	3.	8 de setembre de 1986	Stuttgart, Alemanya Occidental	Terra batuda	Mansour Bahrami	Hans Gildemeister Andrés Gómez	4−6, 3−6
Finalista	4.	27 de novembre de 1986	París, França	Moqueta (i)	Mansour Bahrami	Peter Fleming John McEnroe	3−6, 2−6
Finalista	5.	14 de setembre de 1987	Ginebra, Suïssa	Terra batuda	Mansour Bahrami	Ricardo Acioly Luiz Mattar	6−3, 4−6, 2−6
Finalista	6.	23 de novembre de 1987	Itaparica, Brasil	Dura	Jorge Lozano	Sergio Casal Emilio Sánchez	2−6, 2−6
Finalista	7.	25 de gener de 1988	Guarujá, Brasil	Dura	Javier Frana	Ricardo Acuña Luke Jensen	1−6, 4−6
Finalista	8.	12 de setembre de 1988	Barcelona, Espanya	Terra batuda	Claudio Mezzadri	Sergi Casal Emilio Sánchez	6−2, 4−6, 7−9
Finalista	9.	24 de juliol de 1989	Hilversum, Països Baixos	Terra batuda	Tomás Carbonell	Paul Haarhuis Mark Koevermans	No disputat
Finalista	10.	11 de juny de 1990	Florència, Itàlia	Terra batuda	Luiz Mattar	Sergi Bruguera H. de la Peña	6−3, 3−6, 4−6
Finalista	11.	29 de juliol de 1991	San Marino, San Marino	Terra batuda	Christian Miniussi	Jordi Arrese Carles Costa	3−6, 6−3, 3−6
Finalista	12.	26 d'octubre de 1992	Guarujá (2)	Dura	Francisco Roig	Christer Allgårdh Carl Limberger	4−6, 3−6
Guanyador	2.	9 de novembre de 1992	São Paulo, Brasil	Terra batuda	Francisco Roig	Christer Allgardh Carl Limberger	6−2, 7−6
Guanyador	3.	22 d'agost de 1994	Umag, Croàcia	Terra batuda	Francisco Roig	Karol Kučera Paul Wekesa	6−2, 6−4