Va debutar en l'equip iranià de Copa Davis amb només setze anys a finals de la dècada de 1970, però la Revolució islàmica que es va produir al seu país durant aquesta època va prohibir la pràctica del tennis perquè el considerava un esport capitalista i elitista.[1] Degut a la seva desesperació va fugir a França. Això va provocar que no pogués jugar a tennis durant la seva millor etapa esportiva i no poder demostrar mai el seu potencial en categoria individual. Va poder entrar al circuit sent força veterà i només hi va participar en proves de dobles, en les quals va poder guanyar algun títol.
Va guanyar popularitat per la seva participació en el circuit de tennis senior, i sobretot en esdeveniments d'exhibició de tennis pel seu sentit de l'humor i trucs durant els partits, fet que el va convertir en un xòuman. Va editar una autobiografia titulada The Court Jester l'any 2009.[2]