Diego de Astorga y Céspedes
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Diego de Astorga y Céspedes  17 octubre 1663 Gibraltar (Regne Unit) | ||
| Mort | 9 febrer 1734 (70 anys) Madrid | ||
| Cardenal | |||
| 26 novembre 1727 – | |||
 Arquebisbe de Toledo | |||
| 22 juliol 1720 – ← Francisco Valero y Losa – Lluís de Borbó i Farnese → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |||
 Bisbe de Barcelona | |||
| 30 març 1716 – ← Benet de Sala i de Caramany – Andrés de Orbe y Larreátegui → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |||
 Inquisidor general d'Espanya | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Granada | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Cardenal prevere sense títol | ||
| Consagració | Luis Antonio Belluga y Moncada | ||
| Proclamació cardenalícia | 26 de novembre de 1727 per Benet XIII | ||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||
Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya. També va ser inquisidor general.
Personatge d'orígens no nobiliaris[1] es va llicenciar en dret canònic a la Universitat de Granada i va ser ordenat prevere el 1689. El 1705 era nomenat vicari general de la diòcesi de Ceuta i el 1710 Inquisidor General del regne de Múrcia.[2]
Sis anys més tard, gràcies a la seva feina destacada en els seus càrrecs, Felip V el proposa per a ser bisbe de Barcelona,[1] càrrec que ocupa a partir del 30 de març de 1716. Aquest mateix any és nomenat inquisidor general de la monarquia.[3] Durant el seu mandat, participa en un concili provincial a Girona per mitjà d'un procurador; el 1717 permet a l'orde dels caputxins la construcció d'un convent dins del murs de la ciutat de Barcelona.[1] El 31 d'agost de 1720 és nomenat arquebisbe de Toledo per Climent XI, quelcom que suposa el seu trasllat des de la seu barcelonina i, a més, la renúncia al càrrec d'inquisidor general.[2][1]
El 1724, Felip V va abdicar en el seu fill Lluís I, per assessorar el nou i jove monarca, Felip va crear un gabinet de govern, del qual Astorga com a arquebisbe de Toledo, en va formar part, fins a la mort de Lluís el mateix any,[2] resultant la tornada al tron de Felip V.
Va ser creat cardinal per Benet XIII a instàncies de Felip V, el 26 de novembre de 1727,[4] per bé que va mantenir-se com cardenal prevere sense títol.[5]
Va morir el 1734 a Madrid, sent enterrat a la capella del Santíssim Sagrament, que havia fundat ell a la catedral de Toledo.[2][1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Moroni, 1840, p. 87.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Fernández Collado, 2002, p. 112-113.
- ↑ Llorente, 1822, p. 107-108.
- ↑ Migne i Berton, 1857, p. 150.
- ↑ Moreno Cebada, 1868, p. 582.
Bibliografia
[modifica]
- Fernández Collado, Ángel. Los informes de visita ad limina de los arzobispos de Toledo (en castellà). Toledo: Universidad Castilla-La Mancha & Estudio Teológico de San Ildefonso, 2002, p. 112-113.
- Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la inquisición de España (en castellà). Tom IX. Madrid: Imprenta del censor, 1822.
- Migne, Jacques-Paul; Berton, Charles. Jacques-Paul Migne. Dictionnaire des cardinaux: contenant des notions générales sur le cardinalat (en francès). París: Atheliers Catholiques, 1857.
- Moreno Cebada, Emilio. Historia de la Iglesia desde su establecimiento hasta el pontificado de Pío IX (en castellà). Tom IV. Barcelona: Biblioteca Ilustrada de Espasa Hermanos, Editores, 1868.
- Moroni, Gaetano. Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni (en italià). Volum III. Venècia: Tipografia Emiliana, 1840.
| Precedit per: Benet de Sala i de Caramany |
Bisbe de Barcelona 1716 - 1720 |
Succeït per: Andrés de Orbe y Larreátegui |
| Precedit per: Juan Bautista de Arzamendi |
Inquisidor General d'Espanya 1720 |
Succeït per: Juan de Camargo y Angulo |
| Precedit per: Francisco Valero y Losa |
Arquebisbe de Toledo 1720 - 1734 |
Succeït per: Lluís Antoni de Borbó i Farnese |