Juan de Camargo y Angulo
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1663  Àgreda (província de Sòria) | ||||||||||||||
| Mort | 1733 (69/70 anys) Madrid | ||||||||||||||
| Inquisidor General d'Espanya | |||||||||||||||
| 1720 – 1733 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||
| Formació | Universitat de Salamanca | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1716–), sacerdot catòlic | ||||||||||||||
| Membre de | Consell de Castella (1724–1724) | ||||||||||||||
| Consagració | 18 de desembre de 1716 per Francesco del Giudice | ||||||||||||||
| Altres ocupacions |
| ||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733)[1][2][3] va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.
Biografia
[modifica]De família noble, fou fill de José Antonio Camargo y Pasquier, primer comte i senyor de la vila de Villarrea i d'altres senyories a Castella i França; i de María Teresa de Angulo y Rada, originària de Cervera de Pisuerga.[4][2][5]
Va entrar al Col·legi Major de San Bartolomé de Salamanca el 10 de febrer de 1685 i en va esdevenir rector el 18 d'octubre de l'any següent. El 1688 es va llicenciar en Lleis i el 1696 obté la càtedra d'instituta, i després ascendeix a les de codi, volum i digesta. Ostentant dita càtedra, va ser nomenat canonge i ardiaca a la catedral de Burgos i el 1699 va ser nomenat fiscal de la Inquisició de Granada per Baltasar de Mendoza, càrrec que exercí fins al 1708 quan és nomenat inquisidor de la cort i l'any següent Felip V li atorga el càrrec de fiscal del Consell de la Suprema. Es diu que va ser molt conegut pels ministres, però que portava una vida retirada i només se'l veia a les esglésies, als tribunals i a casa seva.[5]
El 1716, Felip V el promou a bisbe de Pamplona, però en primera instància Camargo refusa l'oferiment. Tornarà a refusar el càrrec una segona vegada, però per insistència del rei, en el tercer decret de nomenament, fou obligat a acceptar el bisbat, del qual pren possessió com a procurador el 12 de desembre del mateix any, li són expedides les butlles papals el 5 d'octubre i és consagrat finalment el 18 de desembre per Francesco del Giudice i entrava en el seu territori diocesà el 9 de febrer de l'any següent i es mantingué de forma efectiva en el càrrec fins al 23 d'agost de 1720, quan el rei el nomena inquisidor general, arribant conjuntament el nomenament amb les butlles i la dispensa de residència a la diòcesi per part del papa. Poc després també ser nomenat Comissari General de Croada.[6][7]
El 1724, Felip V escollia a Camargo per a formar part del consell d'Estat que havia d'assessorar al seu fill Lluís I, en qui acabava d'abdicar.[8][6] L'any següent renunciava al bisbat de Pamplona i tornava a ocupar la Comissaria de Creuada, i a més esdevenia canonge de la Catedral de Toledo.[9] El 1728 va ser proposat en segon lloc per esdevenir cardenal, però el capell el va rebre finalment Diego de Astorga y Céspedes. Va morir a Madrid el 24 de maig de 1733 i fou enterrat a la seva vila natal d'Ágreda.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Cheney, David M. «Fitxa de Juan de Camargo y Angulo» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 6 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 526.
- ↑ 3,0 3,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 536.
- ↑ Dios, Salustiano de; Torijano, Eugenia (coords.). Cultura, política y práctica del derecho: juristas de Salamanca, siglos XV-XX (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2012, p. 152.
- ↑ 5,0 5,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 527.
- ↑ 6,0 6,1 De Rojas y Contreras, 1768, p. 529.
- ↑ De Rojas y Contreras, 1768, p. 528.
- ↑ Pericot García, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX) (en castellà). Barcelona: Océano & Instituto Gallach, 1983, p. 45. ISBN 84-7505-725-X.
- ↑ De Rojas y Contreras, 1768, p. 535.
Bibliografia
[modifica]- De Rojas y Contreras, José. Historia Del Colegio Viejo De S. Barholomè, Mayor De La Celebre Universidad De Salamanca (en castellà). Madrid: Andrés Ortega, 1768.
| Precedit per: Pedro Aguado |
Bisbe de Pamplona 1716 - 1725 |
Succeït per: Andrés Murillo Velarde y Contreras |
| Precedit per: Diego de Astorga y Céspedes |
Inquisidor General d'Espanya 1720 - 1733 |
Succeït per: Andrés de Orbe y Larreátegui
|