Diego de Figueroa y Córdoba
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1619  |
| Mort | 1673 (53/54 anys) |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg |
| Família | |
| Germans | José de Figueroa y Córdoba |
Diego de Figueroa y Córdoba (Sevilla, c. 1619-1673) fou un dramaturg espanyol del segle xvii, germà gran del també dramaturg José de Figueroa, amb qui va signar bona part de les seves obres.[1]
No és ben coneguda la vida de Diego de Figueroa. Nascut a Sevilla, era fill de Gómez de Figueroa (originari de Màlaga) i Ana de Francia, que poc després del naixement de Diego decidiren mudar-se a Madrid.[1] Segons Cotarelo, va cursar els seus estudis a la Universitat de Salamanca.[1][2] El 1640 prenia l'hàbit de Calatrava i el 1644 es casa amb Luisa Osorio, amb qui no té descendència. Va tindre, però, dos fills amb Agustina de Aponte y Mendoza, que va morir cinc anys després del segon matrimoni de Don Diego.[1]
Obres
[modifica]
La següent és una llista d'obres de Diego de Figueroa segons Emilio Cotarelo.[2] Al contrari que el seu germà José, no va cultivar especialment el teatre breu, i quasi totes les seues obres són comèdies.[1]
- La presumida (c. 1661), entremès inèdit
- La lealtad en las injurias (1663)
- La sirena de Tinacria (1678)
- Todo es enredos amor (1671)
Amb el seu germà
[modifica]
Cotarelo atribueix conjuntament a Diego de Figueroa i el seu germà, José de Figueroa, les següents obres:[2]
- Mentir y mudarse a un tiempo: El mentiroso en la Corte (1658)
- Leoncio y Montano (1660)
- Pobreza, amor y fortuna, Madrid (1660)
- A cada paso un peligro (1660)
- La hija del mesonero (1661)
- La dama capitán (1666)
- Vencerse es mayor valor (1670)
- Rendirse a la obligación (1670)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Urzáiz Tortajada, Héctor. «Diego de Figueroa y Córdoba». Diccionario bibliográfico español. Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cotarelo y Mori, Emilio «Los hermanos Figueroa y Córdoba: dramáticos españoles del siglo XVII». Boletín de la Real Academia Española, vol. vi, 1919, pàg. 149-192 [Consulta: 26 març 2021].
