Difros

Apol·lo assegut en un difros. Tondo d'un kílix àtic de fons blanc, del pintor de Pistoxenos, 460 aC Museu Arqueològic de Delfos.

Difros (en grec Δίφρος) era, a l'Antiga Grècia, un tamboret sense respatller i amb quatre potes. Era fàcilment transportable i per tant d'ús comú.

Les primeres representacions de difros es troben a la ceràmica del període geomètric.

Els déus apareixen asseguts en difros en el fris oriental del Partenó. Les dones els usaven a la seva casa (oikos).

El difros plegable es denominava δίφρος ὀκλαδίας, diphros okladias, com el de la imatge.

Bibliografia

• Rolf Hurschmann: Diphros, en Pauly-Wissowa, imatge 3, 1978, p. 682
• Gisela M. A. Richter., A handbook of Greek art (1989). Phaidon Press Ltd. [1] ISBN 9780714824963 (anglès)
• Hesperia by American School of Classical Studies at Athens (anglès)
• A. Whitham, Furniture of Ancient Greek (anglès)