Digna...hasta el último aliento
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Felipe Cazals  |
| Protagonistes | |
| Producció | Luis Kelly |
| Guió | Felipe Cazals |
| Música | Alejandro Rosso |
| Dissenyador de so | Pedro Villalobos |
| Fotografia | Hugo Díaz, Miguel Garzón |
| Productora | Instituto Mexicano de Cinematografía i Consejo Nacional para la Cultura y las Artes |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 17 desembre 2004 |
| Durada | 117 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Tema | drets humans |
   
| |
Digna...hasta el último aliento és una pel·lícula mexicana basada en la vida i obra de l'advocada Digna Ochoa y Plácido que va ser estrenada en 2004. Va ser dirigida per Felipe Cazals i protagonitzada per Vanessa Bauche.[1]
Argument
[modifica]La història de la pel·lícula abasta part de la vida de l'advocada i lluitadora social Digna Ochoa, des del seu primer segrest, ocorregut a l'agost de 1988, fins a la seva mort a l'octubre de 2001. En el llargmetratge es presenten més de seixanta testimoniatges, de criminòlegs, periodistes (Blanche Petrich i Miguel Ángel Granados Chapa), defensors dels Drets Humans (Emilio Álvarez Icaza), religiosos, policies, activistes socials, del procurador de justícia del Districte Federal (Bernardo Bátiz), així com de familiars i amics de Digna Ochoa, mentre que els actors que intervenen en la cinta dramatitzen els fets de la seva vida.[2]
Dades tècniques
[modifica]Felipe Cazals va ser el director i escriptor del guió. Va ser musicalizada per Alejandro Rosso. La fotografia va estar a càrrec d'Hugo Díaz i Miguel Garzón, i el so va estar a càrrec de Pedro Villalobos. Va ser una producció del Consejo Nacional para la Cultura y las Artes (Conaculta), de l'Instituto Mexicano de Cinematografía (IMCINE), de l'Academia Mexicana de Derechos Humanos i el Grupo de Comunicación Publicorp. Els productors foren Luis Kelly i Vicente Silva.[3] El llargmetratge en format de reportatge televisiu editat per Moisès Carrillo té una durada de 117 minuts.[4]
L'obra va ser presentada al Festival Internacional de Cinema de Berlín, al Festival de Màlaga de Cinema Espanyol i al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara. Va ser estrenada comercialment a Mèxic el 17 de desembre de 2004.[5]
Premis
[modifica]- Selecció oficial Panorama del 54è Festival Internacional de Cinema de Berlín, 2004.[6]
- Premi Ariel al millor documental de llargometratge atorgat per l'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas en 2005.
- Premi Mayahuel de Plata i homenatge a Felipe Cazals per les seves quatre dècades de labor cinematogràfica durant el Festival Internacional de Cinema de Guadalajara (llavors Festival de Cinema Mexicà i Iberoamericà de Guadalajara).
- Premi Especial del Jurat, retrospectiva i homenatge en el XXVII Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana, Cuba, en 2004.
- Homenatge en el Festival Internacional de Cinema Expressió en Curt, celebrat en Guanajuato, Mèxic.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Digna...hasta el último aliento». Filmaffinity. [Consulta: 12 març 2014].
- ↑ «Còpia arxivada». Espectáculos Cine. Esmás.com. Arxivat de l'original el 2011-01-15. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «Còpia arxivada». La Crónica de Hoy, 06-02-2004. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «Digna...hasta el último aliento». Sistema de Información Cultural de la Secretaría de Educación Pública. [Consulta: 12 març 2014].
- ↑ 5,0 5,1 «Digna...hasta el último aliento». Museo de la Mujer. Arxivat de l'original el 2014-03-12. [Consulta: 12 març 2014].
- ↑ «La película del director mexicano competirá en la selección oficial de la Berlinale». La Jornada, 01-02-2004. [Consulta: 12 març 2014].
