Dii Involuti
En la mitologia etrusca, els dii involuti ("déus ocults", també dii involuti o dii superiores et involuti) eren un grup de déus, o potser un principi o concepte, superior al panteó de déus ordinari. En contrast amb aquests déus ordinaris, incloent els Dii Consentes, els dii involuti no eren objecte de culte i no se'ls representava en imatge.[1] No se'n sap ni el nombre ni els seus atributs específics. Jean-René Jannot suggereix que poden representar un concepte arcaic de divinitat o "el propi destí que domina els déus individualitzats".[2]
Es creia que el déu-cel Tínia necessitava el permís dels dii involuti per llançar el llamp que anunciava desastres.[3] Segons Sèneca a les seves Naturales quaestiones,
| « | Júpiter també envia el seu tercer manubia, però reuniex els déus que els etruscs anomenen els Déus Superiors, o Ocults [diis quos superiores et involutos vocant], perquè el llamp destrueix tot allò que toca i a tot arreu altera l'estat dels afers privats o públics que troba, perquè el foc no permet que res es quedi com estava.[4] | » |
És possible que els dii involuti siguin idèntics als "Déus secrets del favor" mencionats per Marcià Mineu Fèlix Capel·la.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Turfa, Jean MacIntosh. Divining the Etruscan World: The Brontoscopic Calendar and Religious Practice. Cambridge: Cambridge University Press, 2012, p. 61. ISBN 978-1107009073.
- ↑ Jannot, Jean-René. Religion in Ancient Etruria. Madison: University of Wisconsin Press, 2005, p. 15. ISBN 0299208400.
- ↑ Jannot 2005, p. 25.
- ↑ Citat a Turfa, Jean MacIntosh. «Etruscan Religion». A: The Handbook of Religions in Ancient Europe. Abingdon and New York: Routledge, 2014, p. 153. ISBN 978-1844657094.
- ↑ de Grummond, Nancy Thomson. Etruscan Myth, Sacred History, and Legend. Philadelphia: University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 2006, p. 53. ISBN 1931707863.