Diiodur de pentaoxigen
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 333,783519 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | I₂O₅ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 4,799 g/cm³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
El diiodur de pentaoxigen és un compost inorgànic estable de iode i oxigen, de fórmula O5I2, de color blanc i higroscòpic.
Història
[modifica]Fou sintetitzat per primera vegada el 1813 de forma independent pel químic francès Joseph-Louis Gay-Lussac i pel químic anglès Humphry Davy. Tanmateix, la seva estructura no fou elucidada de forma definitiva fins al 1970.[1]
Síntesi
[modifica]La manera més simple d'obtenir el diiodur de pentaoxigen és mitjançant la deshidratació de l'àcid iòdic a 200 °C en un recipient amb aire sec. També es pot preparar per oxidació del iode amb oxigen mitjançant una descàrrega elèctrica.
Referències
[modifica]- ↑ Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. Chemistry of the Elements (en anglès). Elsevier, 2012-12-02. ISBN 9780080501093.