Diles que no me maten
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de rock grup de música  |
| Història | |
| Creació | 2017 |
| Activitat | |
| Gènere | Rock alternatiu |
 
| |
Diles que no me maten és una banda de rock alternatiu originària de la Ciutat de Mèxic. Fundada en 2017, forma part de l'escena independent mexicana i és coneguda per la seva mescla de krautrock, rock psicodèlic, post-punk i spoken word. El seu nom està inspirat en el conte homònim de l'escriptor mexicà Juan Rulfo, una referència que també traspassa al seu enfocament líric i conceptual.
Història
[modifica]La banda va ser formada en 2017 pels germans Raúl (bateria i percussions) i Gerardo Ponce (guitarra i sintetitzadors). Posteriorment, es van unir Jonás Derbez (veu, saxofon i harmònium), Andrés Lupone (baix) i Jerónimo García (guitarra). L'agrupació va néixer en el context del moviment underground de la Ciutat de Mèxic, marcant els seus primers passos a través de concerts per a petits cercles d'amics i seguidors locals.
En les seves primeres sessions, la improvisació va jugar un paper crucial per a establir la dinàmica creativa del grup. La influència d'artistes com Sonic Youth, Can i Television pot percebre's en el seu so, que combina textures psicodèliques amb ritmes experimentals i lletres introspectives. Les lletres, escrites i recitades principalment per Jonás Derbez, exploren temes com la despersonalització, la crisi d'identitat i l'urbanisme distòpic.
Estil i temàtica
[modifica]La proposta musical de Diles que no me maten es caracteritza per la seva fusió de gèneres i un enfocament experimental que desafia les categories tradicionals. Inspirats pel krautrock de Can, la psicodelia dels anys 70 i les textures del post-punk, la banda també incorpora elements literaris en les seves lletres. Aquestes exploren temes com l'alienació en les grans urbs, la introspecció i la identitat, establint un diàleg entre el musical i el narratiu
Influència i llegat
[modifica]Des del seu EP debut, la banda ha estat reconeguda pel seu enfocament disruptiu dins de l'escena independent mexicana. La seva participació en KEXP i la seva col·laboració amb figures prominents de l'underground, com el productor Hugo Quezada, han consolidat la seva reputació com una de les propostes més innovadores de la seva generació. A més, han estat destacats per la seva capacitat per a traduir les complexitats de la vida urbana en experiències sonores úniques.
Integrants
[modifica]- Jonás Derbez: veu, saxofon, harmònium.
- Gerardo Ponce: guitarra, sintetitzadors.
- Raúl Ponce: bateria, percussions.
- Andrés Lupone: baix.
- Jerónimo García: guitarra.
Discografia
[modifica]- Edificio (2020)
- La vida de alguien más (2021)
- Obrigaggi (2023)