Dimitrana Ivanova
  | |
| Nom original | (bg) Димитрана Иванова |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (bg) Димитрана Петрова Иванова 1r febrer 1881 Ruse (Principat de Bulgària) |
| Mort | 29 maig 1960 (79 anys) Sofia (República Popular de Bulgària) |
| Formació | Universitat de Sofia (1921–1927) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, activista pels drets de les dones, periodista, suffragette |
| Ocupador | Unió de dones de Bulgaria |
| Membre de | |
Dimitrana Ivanova, prenom Petrova (1 de febrer de 1881 – 29 de maig de 1960), fou una reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones. Presidí la Unió de Dones Búlgares de 1926 a 1944.[1][2]
Educació
[modifica]Filla d'un comerciant de Russe, l'educaren en el col·legi i institut locals per a xiques.[3] A Bulgària, les dones podien escoltar conferències a la Universitat de Sofia des de 1896, però no en pogueren ser alumnes fins a 1901, i fins i tot llavors era difícil, quan els instituts per a xiques oferien només sis dels set graus secundaris requerits per a l'entrada a la universitat. Dimitrana Ivanova fou rebutjada per estudiar Dret a Sofia, però fou la primera dona que estudià Educació i Filosofia a la Universitat de Zúric.[1] Quan torna a Bulgària al 1900, la contracten com a professora, pràcticament l'única professió oberta a les dones llavors (malgrat que fins al 1904 estava prohibida a les dones casades). El 1914 es casa amb el professor Donchu Ivanov, però continuà la seua vida professional. El 1921 sol·licita estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Sofia, i en acabant l'any li ho permeteren: s'hi graduà al 1927.
Sufragi femení
[modifica]El 1926, succeí Iulia Malinova com a presidenta de la Unió de Dones Búlgares, fundada el 1901.[1] De 1935 a 1940 fou membre de la junta directiva de l'Aliança Internacional de Dones.[3] Era una coneguda figura polèmica en els debats públics i la solien caricaturitzar a la premsa. Com a presidenta, tingué dos afers importants: el permís per a les dones per exercir Dret, cosa que es veia com una qüestió simbòlica important com a dret de les dones per a entrar en altres professions de la mateixa classe; i el dret al sufragi.[4] Les dones búlgares assoliren un dret condicional per votar el 1937, però no podien presentar-se a les eleccions si eren vídues, casades o divorciades.
Ivanova fou arrestada després de l'ascens comunista al poder, a Bulgària, al 1944, quan totes les organitzacions cíviques "burgeses" foren abolides. Fou alliberada per la intervenció d'un dels seus contactes en el moviment comunista el 1945.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Daskalova, Krassimira «The women's movement in Bulgaria in a life story». Women's History Review, 13, 1, pàg. 91–104. DOI: 10.1080/09612020400200384.
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 182-184. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ 3,0 3,1 Haan, Francisca de; Daskalova; Loutfi. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglés). Central European University Press, l'1 de gener de 2006. ISBN 9789637326394.
- ↑ Ruiz, Blanca Rodriguez; Rubio-Marín. The Struggle for Female Suffrage in Europe: Voting to Become Citizens (en anglés). BRILL, 7 de juny de 2012. ISBN 9004224254.