Dimorfita

Dimorfita
Fórmula química	As₄S₃
Epònim	díada i aparença visual
Localitat tipus	Solfatara di Pozzuoli, Pozzuoli, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.FA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.08 – Anhang
Dana	2.6.1.1
Heys	3.7.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,24Å; b = 9,90Å; c = 6,56Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	taronja-groc
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	1,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	groc
Diafanitat	transparent
Densitat	3,58 g/cm³ (mesurada); 3,60 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Dim
Referències

La dimorfita és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom prové del grec per a "dos" i "forma" ("di-" i "morf-" respectivament), en referència a les dues formes en què es troba el mineral.

Característiques

La dimorfita és un sulfur de fórmula química As₄S₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dimorfita pertany a «02.FA: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb As, (Sb), S» juntament amb els següents minerals: duranusita, pararealgar, realgar, alacranita, uzonita, laphamita, orpiment, getchellita i wakabayashilita.

Formació i jaciments

La dimorfita és un sulfur d'arsènic bastant rar. A la natura, la dimorfita es forma principalment per deposició en fumaroles volcàniques a temperatures entre els 70 i els 80 graus centígrads. La dimorfita va ser descrita per primer cop en una fumarola propera a Nàpols (Itàlia), l'any 1849 pel mineralogista Arcangelo Scacchi. Des del seu descobriment, la dimorfita s'ha trobat prop de la mina Copiapó (Xile); també s'ha descrit prop del Cerro de Pasco (Perú) i al districte miner de Lavrion (Àttica, Grècia).