Dinastia Trastàmara a Catalunya
La dinastia Trastàmara a Catalunya es va instal·lar, igual que a la resta de la Corona d'Aragó, arran dels acords del Compromís de Casp del 1412 que varen triar un nou rei, Ferran I de Catalunya-Aragó (1412-1416) després de la mort de Martí l'Humà de la Casa de Barcelona.[1][2]
La nova dinastia, més acostumada als modes de fer de Castella, no s'acostumava al pactisme que des del segle xiii limitava el poder del rei en favor de les Corts Catalanes i la Diputació del General de Catalunya. A les Corts de Barcelona del 1413 va haver de cedir a les pressions i donar-les més poder, però tot i així va mantenir el cèlebre enfrontament del vectigal, el 1416, amb els poders de Barcelona. Ja va crear molt de malestar quan, en adreçar-se a les Corts, ho va fer en castellà amb disgust de molts assistents.
El malestar entre les institucions catalanes i la nova dinastia arribà al moment de màxima tensió en la Guerra Civil Catalana, quan la Generalitat va declarar que el rei no tenia el dret de posar el peu a Catalunya sense el seu consentiment. Enmig de la guerra intentaren canviar de dinastia moltes vegades sense èxit, triant diversos nous reis.
Finalment, el rei va traslladar-se a viure a fora de la Corona d'Aragó, a Castella. En perdre la pressió dels catalans va posar les bases per tal que al segle xvii Felip IV de Castella veiés Catalunya com un apèndix i pogués annexionar-la i assimilar-la a la cultura castellana.
