Dionís I de Tell Mahreh
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 773 (Gregorià)  Tall Mahra (Síria) (en)  |
| Mort | 22 agost 845 (71/72 anys) |
| Patriarca d'Antioquia | |
| juny 818 – 22 agost 845 ← Quriaqos of Tagrit (en) – John III of Antioch (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Syriac Orthodox Church of Germany (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere ortodox, escriptor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Theodosius |
Dionís I de Tell Mahreh (en llatí: Dionysius Telmaharensis, en siríac: ܕܝܘܢܢܘܣܝܘܣ ܬܠܡܚܪܝܐ, en àrab: مار ديونيسيوس التلمحري) fou el Patriarca d'Antioquia i cap de l'Església ortodoxa siriana des del 818 fins a la seua mort, el 845.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Dionís va nàixer a Tal Mahre, a prop de la ciutat d'Ar-Raqqà, en una família rica d'Edessa, i esdevingué monjo en el Monestir de Qenneshre, en què estudià filologia, jurisprudència, filosofia i teologia. També va estudiar en el Monestir de Mar Jacob de Kayshum.[4] El 818, Dionís fou elegit patriarca d'Antioquia per unanimitat en un sínode de quaranta-vuit bisbes. Després de la seua consagració, va emetre una proclamació i feu tres concilis a Ar-Raqqà en el mateix any, en què va emetre dotze cànons.[1] Dionís restaurà el Monestir de Qenneshre el 822 després que fos danyat per un incendi provocat per dissidents.[5]
El 826, Dionís va visitar Egipte en companyia del general abbàssida Abd-Al·lah ibn Tàhir al-Khurasaní.[6] Més tard, feu un concili en el Monestir d'Eusfolis el 828, i va tornar a Egipte el 832 en companyia del califa Al-Ma'mun. Mentre era a Egipte, Dionís es va reunir amb el papa Jacob d'Alexandria, cap de l'Església ortodoxa copta, una església miafisista, i amb bisbes ortodoxos coptes, fora de la ciutat de Tannis.[6] Feu un altre concili a la ciutat de Tikrit el 834 i es va reunir amb Al-Ma'mun a Bagdad, i també amb el seu successor, el califa Al-Mútassim. Dionís ordenà cent bisbes durant el seu mandat i va exercir com a patriarca fins a la seua mort el 22 d'agost del 845.[1]
Obres
[modifica]A comanda de Joan, bisbe de Dara, Dionís escrigué els Annals, una història de dos volums sobre l'Església i els esdeveniments seculars des de la coronació de l'emperador romà d'Orient Maurici el 582 fins a la mort de l'emperador romà d'Orient Teòfil el 843. Un volum estava dedicat a la història de l'Església mentre que l'altre cobria la història secular, i cadascú es dividia en vuit llibres. L'obra utilitzava cites de les obres de Teòfil d'Edessa, un erudit del segle viii.[7] Els Annals foren citats extensament per Miquel I el Sirià, patriarca ortodox d'Antioquia (r. 1166-1199) i autor anònim de la Crònica del 1234.[8] Els relats de Dionís també els utilitzà més tard en la Història eclesiàstica de l'est Gregori Bar, Maphrian (r. 1266-1286).
La Crònica de Zuqnin fou atribuïda erròniament a Dionís per Giuseppe Simone Assemani, però des de llavors ha estat ignorada.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Barsoum (2003).
- ↑ Wood, Philip. The Imam of the Christians: The World of Dionysius of Tel-Mahre, c. 750–850 (en anglés). Princeton University Press, 2021. ISBN 978-0-691-21279-1.
- ↑ Venance Grumel, Traité d'études byzantines I Chronologie. Presses universitaires de France, París, 1958, p. 449.
- ↑ Hoyland (1997), p. 416.
- ↑ Barsoum (2003), p. 568.
- ↑ 6,0 6,1 Swanson (2010), p. 37.
- ↑ Hoyland (1997), p. 418.
- ↑ Hoyland (1997), p. 417.