Vés al contingut

Dionís Renart i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDionís Renart i Bosch
Biografia
Naixement1852 Modifica el valor a Wikidata
Mort1922 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDionís Renart i Garcia, Joaquim Renart i Garcia Modifica el valor a Wikidata

Dionís Renart i Bosch (Tarragona, 1852 - Barcelona, 1922) va ser un daurador i tallista català, pare de Dionís Renart i Garcia i de Joaquim Renart i Garcia

Traslladat de Tarragona a Barcelona, va començar a treballar al taller del daurador Pere Màrtir Casanovas, la botiga del qual va heretar.

Amb Cassimir Llobet van creat la societat Llobet i Renart que es dedicava a la producció i comercialització d'imatgeria religiosa i festiva. Van fer, per exemple, l'altar de sant Frederic bisbe, de l'església dels sants Just i Pastor (1883) i els gegants de la ciutat [1]

Consta la participació de Llobet i Renart a l'Exposició Universal de 1888, a l'Exposició d'Indústries artístiques de 1892 i a l'Exposició de belles arts i indústries artístiques de 1896.[2]

Tenien la botiga a Barcelona, al carrer del Regomir, i el taller al carrer de la Palma de Sant Just.

Sobresortia pel seu domini de les diverses tècniques de l'art de la dauradura i en especial pel seu coneixement del daurat en els retaules gòtics.

També va dur a terme la restauració d'imatges religioses, com la Mare de Déu de Queralt.(1916) [3]

Més endavant, Llobet va abandonar la societat, que llavors passà a denominar-se Renart i companyia (Renart i Cia.).i es va traslladar a l'Eixample. Els seus fills Dionís i Joaquim n'assumiren la direcció i la continuïtat

Va ser president del Foment de les Arts Decoratives entre els anys 1909 i 1917[4]

Referències

[modifica]
  1. «Gegants del Pi | Cultura Popular». [Consulta: 26 maig 2022].
  2. dir., Montmany, Antònia, comp. Coso, Teresa, comp. Fontbona, Francesc, (1948-),. Repertori de catàlegs s'exposicions coll̃ectives d'art a Catalulnya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 84-7283-661-4. 
  3. Aymerich Bassols, Montserrat «El viatge a Barcelona de la Madona de Queralt». Erol L', 2016, pàg. 112-119.
  4. Anuari del Foment de les Arts Decoratives, 1923, pàg. 31-33.

Bibliografia

[modifica]
  • J.F. RÀFOLS (dir.): Diccionario biogràfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Volum 2. Barcelona: Millà, 1953